Senga Bay

09-10/11

Dimarts al matí vaig agafar un minibus cap a Senga Bay, poblet de pescadors, evidentment al llac. El lodge prometia; barato, a la platja i amb wifi! Va resultar ser un dels pitjors llocs on he estat en tot el viatge! No per les comoditats ni per l'ubicació, sinó per l'hambient que s'hi respirava. Em miraven raru xq no vaig fer cap àpat allà -durant el dia voltava i per sopar em cuinava algu-, van estar 2 dies sense aigua embotellada -anaves a un bar local de la vora i si que en tenien-, un altre dia que només tenien cocacola light a la nevera, el personal estava molt cremat ja que estaven molt mal pagats -8.000KW, que son uns 250KW diaris=1,25€ cobrava el barman, amb dona i 2 fills-, i el gefe un borde. Tot i això, jo a la meva bola ja hi vaig estar prou bé! Acampat davant la platja, una platja amb molta vida ja que estava plena de pescadors i just davant d'on deixen el peix ha assecar. Un dia a la tarda vaig anar-hi, amb un noi local que m'ho va ensenyar tot -emanuel-. És un lloc inmens, ple de peix. Un turó i mitg ple com de taules allargades fetes de canya -com tot- amb milions de peixets assecant-se al sol. Impressionant! De lluny sembla una muntanya folrada de peix! M'hi vaig estar passejant una bona estona, parlant amb els pescadors i fent algunes fotos interessants!

El dia següent, despres d'esmorzar, me'n vaig anar a fer un tomb per Senga Bay. És un poblet, amb els carrers desendreçats -és molt complicat orientar-se- i sense esfaltar, cabres i gallines per tot arreu -tot i que això de les cabres i gallines és un continu a Malawi-. Vaig arribar a una escola, i despres de rumiar-m'ho vaig decidir entrar-hi, aviam que passava. Va passar que vaig revolucionar l'escola! Tots els nens van venir cap a mi, m'agafaven de la ma i fins i tot s'apropaven només per tocar-me i marxaven, com si jo fos el Papa! Un dels profes va venir cap a mi i em va portar al despatx del director -per primera vegada vaig estar al despatx del director del cole sense que em fotessin cap bronca!-. Vam estar xerrant, em van ensenyar tota l'escola classe per classe, i fins i tot uns nens d'una de les classes em van cantar una cançó! Les condicions de l'escola en general eren lamentables; classes sense ventilació, quasi sense llum, algunes sense taules ni cadires -sobretot les dels nens petits- i els nens asseguts al terra, quasi amuntegats uns sobre els altres. Tot i això, els nens contentíssims de poder anar al cole! Com torni a sentir alguna queixar sobre els barracons d'algunes escoles catalanes...

De tornada cap al lodge, vaig fer una parada tècnica en un bar local força acollidor, l'única cosa molesta era la música; no sé xq, però almenys a Malawi sempre posen la música a tota castanya, amb els altaveus a punt d'explotar. Sembla com si haguessin d'ensenyar a tothom lo fort que poden sonar els seus altaveus, i en conseqüència tots els altaveus estan reventats, vibren molt i no es pot disfrutar de la música amb tranquil·litat. A part d'això, la cervesa estava fresca i tenien una bona taula de billar. Em sorpren que a molts bars locals tenen billars, i nous; diria que no és barato un billar, no¿! A vegades l'escala de valors dels africans és diferent a la nostra...alguns fins i tot no tenen cadires, però tenen pantalles de plasma!!

Així doncs, despres de fer una cerveseta i un parell de partides al billar amb gent d'allà, vaig tornar cap al lodge. De camí em vaig comprar uns ous bullits, vaig cuinar una mica d'arrós, salsa de tomàquet i cap dins! A la tarda, banyet a la platja i a dormir aviat que l'endemà de bon dematí marxava cap a Mua.