Àrea 25

11/09/10

Bona diada a tots!!! sort de l'Anna q m'ho ha recordat, amb lo desconectat que estic...VISCA CATALUNYA!!!!

Tinc un parell de coses interessants per explicar!!

Ahir a la nit vaig conèixer 2 nois -germans- espanyols; ja tocava! Moolt bona gent! Madrileñus, però des de petits han viscut a Castelldefels!! Però no s'acaba aquí...l'Eduardo (a la foto el de la dreta) fa 2 anys que viu a Vilanova!!!! Encara flipo ara...que és petit el món!! M'havia de trobar un Vilanoví al cul del món!! i a més a més viu a 2 carrers de casa!! Vam estar xerrant quasi fins la 1, explicant-me el viatge que havien fet -Zambia, Mozambique i Malawi-. S'han estat movent fent autoestop a camions, buscant les rutes comercials. Ha de ser una experiència increíble, ja que coneixes molta gent i t'endinses a les profunditats del país, però jo de moment encara m'estic adaptant als saturadísims minibusos! Em van donar algun consell interessant, com fotra'm un all trossejat cada dematí en dejú. Es veu que és un antibiòtic natural, que ajuda a prevenir malalties i amés a més -diuen que l'all no s'expulsa digerint-lo sinó transpirant- serveix com a repelent de mosquits (tranquil·la mama, ho faré servir com a complement, em continuo posant Relec!!). També m'han recomenat que em compri crema de cacauet, que es veu és molt calòrica -m'estic menjant una torradeta i està dolentísim, però m'he d'alimentar...-, fruita -llimones i taronges, que porten vitamina C!- i alguna coseta més que tinc apuntada...Aquest matí ja han marxat, doneu-els-hi records si us els trobeu per Vilanova!!

Per altre banda, aquest matí he anat al banc -ja hi vaig anar ahir però estava tancat, no sé quina festa nacional era-. Ja he tret diners des del caixer; no sé perquè a la guia posa que ti pots estar tot el matí, jo he trigat 5 minuts! Desprès he anat a l'oficina d'immigració per allargar el visat -a l'aeroport o a la frontera només et donen 30 dies-. Una altre vegada la guia no estava massa fina, ja que deia que era gratis i a mi m'han cobrat 5000 kawachas -uns 25€-. Jo ja he protestat ja que al principi creia que m'estaven timant, però m'he llegit un paper a la paret que deia que des de el 2008 s'ha de pagar això per cada mes que s'allarga -la guia que tinc és la primera edició, del Març d'aquest any!-. Tinc visat fins l'11 de Novembre, a partir d'allà ja es veurà. A més a més tinc intenció d'anar al South Luangwa National Park, a Zàmbia, i cada vegada que creues la frontera tens 30 dies més de visat -pagant 55$!-. Tornant de l'oficina he fet un altre camí per anar descobrint la ciutat i he fet alguna foto. Una d'elles del clavegueram -hi ha de tot!-però almenys n'hi ha, però es veu que només aquí Lilongwe. Desprès he anat al super més gran que hi ha a Lilongwe -Nico's Center- per comprar menjar -l'únic lloc on venen alls!-. Ja que tenia temps i poca cosa més a fer, he trucat a l'Aubrey, el noi que vaig conèixer un dels primers dies mentres vagava pel “centre”. Justament estava per allà i hem quedat. L'he convidat a una cerveseta, i desprès m'ha proposat d'anar a casa seva. Al principi no les tenia totes i li he dit que no, però despres he acavat accedint i no me'n he arrepentit! Hem agafat un dels molts minibusos que hi ha per aquí. Una experiència que hauré de repetir sovint, i ja ha estat bé estar acompanyat...el minibus, que és tipo una Nissan Serena atrotinadíssima, no arranca fins que està ple. Ple no vol dir que estiguin ocupades les 9 places que hauríen de ser, ple vol dir que és físicament impossible que hi càpiga ningú més! Deuríem ser unes 20 persones!! jo tenía la sort d'anar assegut, però hi havía gent de peu embutida; tenía un tio de peu davant meu, amb l'esquena arrepenjada al sostre i tota la resta sobre meu! Tenia el seu paquet a 4 dits de la meva cara! Però més val no queixar-se, ja que tampoc serveix de res...”es lo que hay!” i més val acostumar-s'hi ràpid. Mitja hora desprès hem arribat a l'area 25 -aquí no hi ha barris, hi ha àreas, i n'hi ha més de 50!-. Al sortir del “centre” la ciutat es converteix en multitud de “pobles” que s'ajunten, tots al voltant d'alguna de les carreteres que van a la ciutat. Hem baixat del bus i ens hem endinsat pels carrers de terra -com m'agrada aquesta terra vermella!- fins a casa seva. De camí tothom em mirava, fins i tot els gossos semblaven flipar al veure'm!! Els nens, maquísims, es quedaven embobats com si fos el primer blanc que veien. Només havia saludar amb la mà o fer un somriure per ser-ne recompensat amb un altre:) 10 minuts caminant i hem arribat a casa seva. Era de les millors que hi havia per allà, almenys tenia una porta per entrar al recinte! Ell era un dels privilegiats de la zona, ja que tenia una cuina elèctrica amb forn, nevera i fins i tot una tele de pantalla semiplana i home cinema!! També és dels pocs que té estudis, just ha acabat d'estudiar periodisme. Hem anat a comprar menjar a un parell de botiguetes del poble -molt precàries- i ens hem posat a fer el dinar. M'ha fet un plat enorme d'arròs, amb una truita a sobre i acompanyat amb alguna verdura, ceba i tomàquet; boníssim!! Hem xerrat una estona mentre miràvem la tele i m'ha acompanyat a agafar el bus. Abans de marxar li he comprat un dels seus quadres, tot i que no m'agradaven gaire, però almenys per cordialitat ja que s'ha portat molt bé! He tornat sol, i no les tenia totes d'arribar al Mabuya Camp. A mig camí m'han fet baixar corrents per agafar un altre bus; campi qui pugui per poder-se sentar! Li he recordat al nou conductor on anava jo i m'ha dit que cap problema, fins que hem arribat a una mena d'estació -plaça de terra plena de minibusos- on la majoria hem baixat. Li he preguntat al conductor si s'enrecordava o havia d'anar jo, i va el tio i em diu que no te ni idea on és el Mabuya Camp! M'he emprenyat amb ell, li he dit cap a on era i m'ha dit que no anava en aquella direcció, i tot i que estava bastant lluny -uns 4km- l'he enviat a la merda educadament i me'n he anat caminant! A bon ritme xq s'estava fent fosc i no volia caminar de nit per la carretera...he arribat, cansat però sencer! Sort que tinc un bon sentit de l'orientació:) Sento si m'allargo molt, però el blog me'l prenc com un diari, i amb tant de temps i experiències que em queden per endavant d'aquí un temps segur que agrairé tenir-ho tot detallat!

Com veieu, cada dia em llevo sense saber el que l'Àfrica em té preparat:)

Aprofito ara per actualitzar el blog tant com puc xq l'Ernesto i l'Eduardo em van dir que això de tenir wifi -”guaifai”, com s'ha de dir aquí- és un luxe, que ho trobaré en molts pocs llocs de Malawi...:( i els locutoris no se jo si tindran skype i webcam...

Ale ale, me'n vaig a escoltar algun podcast de rac1 que m'he baixat i a dormir! A cuidar-se!!!-mama no pateixis que estic mooolt bé!!-

aquí van algunes foticos!

Lilongwe Wildlife Reserve

09/09/10

MOLTES FELICITATS IRENE!!!! ESPERO QUE DISFRUTIS DELS 31!!! si és que a partir dels 30 es pot disfrutar dels aniversaris.....;p amb diferència, és la vegada que et felicito desde més lluny!!

Per cel·lebrar-ho, finalment avui he anat a la meva primera reserva, on he vist els meus primers animalillus!! Hi he anat com a voluntari, però només al matí ja que el tio amb qui he anat (Tom, de Nova Zelanda) havia d'anar a l'aeroport a despedir-se d'amics que marxaven -ja m'ha anat bé xq la veritat és que estic rebentat...-. El vaig conèixer ahir a la nit 5 minuts desprès d'escriure que tenia intenció d'anar-hi; vaig veure que portava una samarreta de la reserva i vaig anar a per ell!! És una barreja entre un zoo i un parc natural; tot són animals rescatats de col·leccions particulars, zoos i d'altres llocs il·legals. Estan en espais tancats (no gàbies) que poden fer fins a 1km o més, per tant no t'asseguren que vegis res. Tot i així encara he vist prou bitxus! Ens han vingut a buscar a 2/4 de 9 i hem anat cap allà (a la part de la càrrega d'una pick-up). Hem estat el Tom i jo netejant un camí d'herbes. Amb el sol que feia i allà fotent-li a la rascleta. Unes 3 hores. Desprès, cap a les 12, hem parat perquè ell havia de marxar i jo m'he quedat fent un tour per allà. El guia, un autòcton de la meva edat que era molt bona gent, m'anava explicant el que hi havia a cada zona, d'on venien, com es deien...jo diria que era gay, ja que tenia una veueta molt dolça i de tant en tant li sortien gestos amanerats...tot i això no crec que sigui un gay declarat, ja que aquí se'n van directes a la presó! Aquí us deixo algunes foticos ràpides que he pogut fer -sense trípode i amb preses-. L'objectiu....continua fallant, però quan em passa desconecto la càmara, trec l'objectiu, l'encenc sense objectiu i desprès el poso. Això em deixa una mica més de marge per fer fotos:)

S'ha de dir que totes les fotos que vagi penjant les poso tal qual, no vull perdre temps aquí reencuandrant, posant fotos rectes, arreglant zones cremades o negres...ja tindré temps quan torni!

Per tornar cap al Mabuya Camp, he anat en cotxe amb una anglesa que viu a NY i que fa un any que està treballant de veterinaria al centre. Em estat xerrant, i m'ha dit que potser puc ajudar-la en feines de veterinaria per aquí. Diu que a vegades van a poblats a curar i esterilitzar gossos. Sería la ostia! Aviam si la torno a veure per aquí...Els hi he dit que demà tornaria al centre, però no n'estic segur perquè demà ja és divendres i hauria de fer algunes gestions; passar-me pel banc per veure com va això de treure diners (no entenc xq a la guia diu que t'hi pot estar tot el matí) i també hauria d'anar a l'oficina d'immigració perquè m'allarguin el visat, ja que el que tinc (el sello del passaport) és per 30 díes. A males puc anar-hi dilluns. Ja veurem que faig; això de llevar-te i decidir el que faràs és la ostia!!

Ah! me'n oblidava; a les 7 del dematí m'ha trucat el pintor que vaig conèixer el primer dia. Evidentment jo dormia! L'he trucat cap a les 8, quan esperava que em vinguessin a buscar i m'ha dit que si m'anava bé quedar. He flipat! Jo que pensava que em demanava el tlf. per quedar bé. Avui no, però ja li he dit que un altre dia si que quedaré amb ell; pot ser interessant!! -me'n vaig a estrenar la piscina!!!!!

Fins aviat!!

petons a tots -guillem-

Fent foticos

Avui ha estat un dia “perruno”. M'he llevat, he esmorzat i he estat unes quantes hores fent fotos per aquí; alguna papallona, alguna planteta, alguna floreta...despres he fet un foc per bullir aigua i fer-me uns spaguetti estupendus, 4 fotos més, he llegit una estona, i m'he emprenyat una mica perque la càmera em fallava! Toca't els ous que no mha fallat mai i el 3r dia a Malawi i ja em dóna problemes amb un dels objectius! Amb el tele-macro (el llarg) se'm bloqueja la càmara i a vegades no em deixa fer fotos. He d'apagar la càmera, treure l'objectiu i tornar-lo a posar. Espero que igual que ha aparegut de cop també s'arregli de cop...ja em veig deixant-me la pasta per comprarme'n un altre aquí -si és que en trobo-. A mitja tarda ha aparegut un camió de la CocaCola, això no falta enlloc!

Demà intentaré anar al Lilongwe Wildlife Center, que està al centre de la ciutat. S'hi pot anar a fer una visita, però la meva intenció és anar-hi un dia com a voluntari (llavors la visita te la fan gratis), ja que he vist un cartell al bar d'aquí que posa que es pot fer. Aviam el que passa; demà explico més! (quan dic avui/demà ho dic tenint en compte quan ho escric, ja que ho estic escrivint al portatil i quan vagi tenint conexió ho aniré penjant, per tant quan dic “demà” potser és el mateix dia que ho penjo o al cap de 2 dies...almenys us feu una idea del que faig!)

Primers passos

Ahir ja em vaig enfrontar a la realitat; vaig agafar la càmera i la motxilla i vaig començar a caminar pel costat de la carretera cap a un dels centres de la ciutat -aquí el concepte de vorera no existeix, ja veureu-. La veritat és que al principi estava cagat, vaig trigar una bona estona fins arribar a la primera cantonada! Però després vaig agafar un bon ritme i vaig arribar a un carrer on hi havia un mercat a banda i banda; botigues, supers, paradetes al carrer amb fruita, gent cuinant al carrer, una espècie de plaça al costat del riu on hi havia tenderetes on s'hi venia de tot...una mica estressant, però la veritat és que molt bé! Ningú em va intentar encolomar res, com a molt em paraven per preguntar-me com estava i si tot anava bé! Això no passa al nostre món...fins i tot vaig estar com a mitja hora caminant i xerrant amb un tal Obrey; un noi carregat de cuadres que havia pintat i que estava intentant vendre. Ens vam donar el telèfons! Després, de tornada, vaig passar per una plaça que hi ha davant de correus on venen artesania; la tira de figuretes de fusta i alguna feta amb pedra, un munt de teles pintades a ma, la veritat és que algunes moolt currades!! allà si que em vaig agobiar una mica; tothom em venia a buscar perquè anes a la seva parada (parada=mantes al terra) a veure les coses, i segons ells tots ho tenien més baratu que els del costat. Sempre amb un somriure vaig anar visitant casi totes les parades, tot i que no vaig comprar res. De tot això no vaig fer cap foto, no em vaig atrevir! Però de tornada si que vaig fer alguna foto pel carrer i a uns ocells que aquí casi són com els coloms però com a 4 vegades més grans i més macus;

Mabuya Camp

06/09/10

No se vosaltres, però jo estic a Malawi!!!!!!

L'altre dia vaig crear el blog, avui toca començar a explicar alguna coseta. Després de fer varies escales -Roma, Addis Ababa, parada tècnica al Congo per deixar i recollir gent (com si fos un bus!)- dilluns cap a les 15h vaig arribar a Lilongwe.

Situem-nos; Est d'Àfrica – Malawi – Lilongwe.

A la pista d'aterratge hi havia catifes vermelles, bandes de músics unifromats de vermell, militars...un espectacle. Creia que tot era per rebre'm, però desprès em van dir que hi havia el president de Malawi!! Em van segellar el passaport, vaig recollir la motxilla a la única cinta de maletes que hi ha a l'aeroport d'aquí, vaig comprar-me una targeta pel mòbil, vaig trucar dient que tot anava bé i vaig agafar un taxi que em va portar cap al Mabuya Camp (30km). Un cop plantada la tenda vaig anar corrent a sopar -el restaurant tenca a les 18.30!- alguna cerveseta i a dormir! Ja el primer dia vaig conèixer gent d'aquí; un de Celtic i una parella molt agradable; ell era anglès i ella de Colòmbia. Vam estar xerrant en castellà, fet que vaig agrair perquè portava 36h comunicant-me amb el meu anglès cutre! Més o menys em faig entendre, lo complicat és entendre els altres! I encara més aquí; cadascú té un accent diferent -gent d'anglaterra, suecia, ciutat del cap, EEUU, francesos, natius...aquí van algunes fotos del Mabuya Camp perquè us feu una idea:

tot i que no ho sembli, aquí estava radiant per dins, però molt cansat!

Com podeu veure això és com un petit oasis dintre de Lilongwe; casi tots som blancs, hi ha piscina, billar, dutxa amb aigua calenta, menjar occidental, cerveseta “freda”...per anar-me adaptant ja està bé!!