aventurilles per l'Est d'Àfrica: Zambia

27/10-02/11

Per lo que veig tinc molt ha explicar...fa massa que no escric!! i l'últim que vaig escriure ja anava amb retard! El problema ha estat que no he tingut internet últimament. L'últim que vaig explicar era que me'n anava a South Luangwa, Zàmbia, i allà no vaig tenir internet -si que n'hi havia però era com si no existís; 2,5$ 15minuts, dels quals 14 se'ls passava carregant la pàgina-. Desprès cap a Lilongwe -on vaig escriure l'última entrada- i desprès cap a Liwonde altre vegada, per despedir-me. Desprès Senga Bay, al llac, on si que tenien internet però no amb la velocitat com per publicar una altre entrada -a part dels continus talls de llum-. Ara estic a Nkhata Bay, cap al Nord de Malawi, esperant el ferri per anàrme'n a una illa que està tocant a Mozambique. L'horari diu que arribava avui a les 5 de la tarda. Ahir portava 17h de retard, aviam com va avui. De moment sense notícies!

Comencem pel principi; South Luangwa, Zàmbia. De Cape Maclear vaig anar a Lilongwe per enllaçar amb una altre bus cap a Zàmbia. Això representava passar la nit allà. Vaig quedar amb la Fiona i ens vam trobar l'endemà al dematí a l'estació de bus. Tot i que entenc que l'Anna pugui no estar entusiasmada en que hagi estat viatjant uns dies amb una noia, la veritat és que ha tingut els seus avantatges; parla molt millor l'anglès que jo -és lo que te que sigui anglesa!- i es passa el dia xerrant amb tothom, sigui gent local o viatgers i li encanta regatejar, coses que van molt bé quan t'has de buscar la vida per anar d'una banda a l'altre!! Vam agafar un minibus i vam anar fins la frontera. El camí va ser entretingut; a Malawi, cada 50km o menys hi ha controls a la carretera. Realment no sé el que controlen, ja que fan un cop d'ull al vehicle per sobre i “palante”. Doncs el minibus anava carregadíssim de sacs de peix sec, amb intenció de vendre'ls a Zàmbia. Es veu que no està permès portar tants sacs de peix al cotxe -persones les que vulguis i més, però peix no ¿?-. Bé, doncs durant els 80 km que hi ha entre Lilongwe i la frontera vam haver d'esquivar 3 controls. Això vol dir agafar camins de cabres amb el minibus carregat fins a dalt. Vam trigar una mica més, però va tenir gràcia!

Un cop a la frontera, burocràcia. Primer anar a la part de Malawi i reomplir un formulari; d'on vens, on vas, com et dius, nº de passaport, motiu del viatge i d'altres. Camines 50m i vas a l'oficina de Zàmbia. Un altre formulari preguntant el mateix. Et segellen el passaport a les dues oficines i cap a Zàmbia! Cal dir que no hi ha cap mena d'escorcoll de res. És més, si vols pots passar sense ni entrar a les oficines, ningú dirà res. El problema serà quan vulguis sortir del país i no tinguis el segell conforme has entrat! Des de la frontera, vam agafar un taxi compartit fins a Chipata. Quan dic compartit vol dir compartit fins que no hi cap ningú més. Això vol dir que a darrera n'hi anàvem 4, i als seients de davant també n'hi anaven 4 -en un utilitari normal i corrent-.

Un cop a Chipata, vam anar cap al lodge, on vaig dormir en un llit! Per passar només una nit no val la pena muntar la tenda i desmuntar-la l'endemà al dematí...Val la pena per estalviar-se pasta, però no vull ni contar les vegades que l'he muntat i desmuntat en 2 mesos! Un cop instal·lats, vam anar a dinar, i vaig provar el búfal! Molt bo, tendre i sabros, comparable al porc senglar. Desprès vam anar a veure el mercat, on ens vam trobar les mateixes dones que carregaven el peix intentant vendre'l. Va tenir gràcia!! Al tornar al lodge, la Fiona va conèixer uns parella d'Israel. Havien estat viatjant en cotxe des de Sud Àfrica fins allà, i feia un parell de dies que anaven amb un belga i buscaven 2 persones més per anar cap al South Luangwa National Parc i dividir gastus de gasolina. Ens van anar estupendus! La nostra intenció era anar al matí cap a l'estació de bus i intentar trobar algun bus que ens hi portés. No és fàcil, ja que no n'hi ha gaires. Son 130km per camins, i tot i ser una destinació turística no hi ha cap població entre mig -vam trobar cases sueltes, però cap poble com a tal-, per lo que no hi ha gaire transit. Veieu com va anar bé la Fiona?!

Així doncs, de bon dematí en cotxe cap a South Luangwa! Semblava un acudit aquell cotxe; una parella d'Israel, un belga, una anglesa i un català...va estar curiós, però l'alegria va durar poc. Quan portàvem uns 30km vam començar ha sentir un soroll que venia d'una de les rodes de davant. Vam parar per intentar mirar el que passava, però no vam saber veure res i vam continuar. El soroll va anar a més, i vam tornar ha parar. Tampoc vam acabar de saber el que era...feia un parell de km havíem vist un 4x4 a la cuneta i 5 negres al costat. Ens havien dit que tenien un problema amb la bomba d'injecció, que tenien eines i sabien com arreglar-ho però que els hi faltava una peça. Vam tornar enrere aviam si ells ens podien donar un cop de mà. Es van posar a desmuntar la roda, aviam si es veia alguna cosa. Va resultar que a l'eix que aguanta la roda li faltava un cargol! Ells no en tenien cap de la mateixa mida, i en van treure un del fre per posar-lo a l'altre banda. Més o menys semblava arreglat. Vam estar una estona xerrant amb ells, i ens vam explicar que venien del parc, carregats amb un hipopòtam! El tenien tot tallat a trossets i assecant-se al sol. Des de la llengua, intestins, evidentment la carn...excepte els ossos, tot lo altre! I en vaig provar un trosset!! Prou bo, però millor el que vaig provar desprès al lodge del parc. Per fer l'espera més amena, s'havien instal·lat un toldo i estaven tots reposant a sota. Ens van dir que la peça que esperaven venia de Lusaka, la capital de Zàmbia, i que en tenien per 3 dies!! 3 dies i 3 nits esperant allà al mig del no res! Per sort, menjar no els hi en faltava tenint un hipopòtam! Cal dir que per molt bona gent que fossin eren caçadors furtius, però que se li pot retreure ha algú que caça un animal per menjar-se'l? O el maten i se'l mengen o es moren ells de gana. Els que cacen rinoceronts només per fer-se rics enviant la cornamenta -afrodisíaca, diuen- cap a China si que tenen molt més a treure.

Vam reprendre la marxa, amb la sorpresa de que als 2 minuts el soroll era el mateix que abans! I així vam continuar fins al parc; 100km a 20km/h! El que la gent fa en menys de 2h, nosaltres en vam trigar 7 i mitja!! Però va valdre la pena. Vam arribar que ja era fosc. Vam plantar la tenda i a dormir, que a l'endemà ens llevàvem a les 5 per anar de safari!! Amb el cotxe més o menys arreglat -a les portes del parc hi ha un poble on ens el van arreglar- vam anar cap al parc, amb els d'Israel. L'entrada al parc són 25$ més el que s'ha de pagar pel cotxe -+8$ per persona-. Va ser el meu primer safari pagant, tot i així pagant la meitat del que costa fer un safari amb un dels cotxes del lodge. Vaig veure els meus primers lleons -lleones-, 3 ajagudes a l'ombra. A part d'això manades de zebres, bushbucks, waterbucks, warthdogs i demés. Fins i tot un antílop que em faltava, el Puku. Tampoc havia vist voltors, i en vaig veure un grapat menjant-se un búfal! La veritat és que impressionen, són un bon tros d'ocell!

Vam tornar al lodge per menjar alguna cosa i a la tarda vam tornar ha anar al parc. El preu que pagues és per 24h, i s'havia de rendibilitzar l'inversió! Vam tenir l'oportunitat de veure una lleona a punt de caçar un warthog, però al final no hi va haver sort. El warthdog estava caminant sense adonar-se'n en direcció a una lleona que estava a la guait, però en l'últim moment, quan a la lleona ja se li veien les intencions d'atacar -a 4 grapes, tota tensa mirant el warthdog atentament- se li va baixar la verge per fer-lo cambiar de direcció 90 graus, allunyant-se de la lleona. Tot i la sort del pobre bitxo, tant nosaltres com la lleona ens vam quedar amb les ganes de veure una escena de caça! I ja tornant cap a la porta del parc vam veure la manada de búfals més gran de la història; tenint en compte la manada de 200 búfals que havia vist a Liwonde, aquella era més del doble segur. Tampoc vull dir un número exacte, però perquè us en feu una idea no es veia ni el primer ni l'últim de la fila! Impressionant

L'endemà va ser un dia de relax al lodge. Un lloc mol bonic, al costat del riu Luangwa, amb cocodrils, hipopòtams, ocells i tota la fauna característica dels rius d'Àfrica. En una amaca, llegint, observant els babuïns rondant pel lodge, dormint, xerrant...L'únic que va trencar la tranquil·litat del dia, i ben rebuts que van ser, van ser els elefants. Es van presentar un grup de 4 elefants al campament, disposats a pasturar per allà! Ara tot està molt sec, i la gespa verda del campament és una delicatesen massa temptadora com per no aprofitar-la. Va ser increïble, els teníem davant nostre! Davant nostre vol dir a 4-5m! A Liwonde m'havien dit que sobretot no fes fotos amb flash als elefants, però allà estan tant acostumats a la gent que els hi és igual; tothom fent fotos amb flash als elefants!! Els elefants estaven entre el bar -on estava tothom- i el restaurant -on havia d'anar quasi tothom-, o sigui que es van haver d'esperar 1 hora per sopara!

Ha dormir i un altre dia de relax, com l'anterior però sense visitants:( Bé, n'hi ha uns que ens visiten cada dia, viuen entre nosaltres però normalment estan als arbres tot i que també passen bona part del dia pel terra buscant menjar. Parlo dels babuïns. N'hi ha la tira -és dels pocs mamífers dels parcs que no se'ls hi fa mai un recompte de la quantitat que n'hi ha-. Són molt curiosos i es passen el dia buscant menjar. Això vol dir, per exemple, que no et pots estirar en una amaca i deixar una taronja al terra, te l'has de posar amb tu a l'hamaca xq sinó vindrà un babuí i te la fotrà! Al dematí vaig anar a un dels arbres amb un paquet de galetes maria amb l'intenció de donarls-hi, aviam fins on em podia acostar. I si que m'hi vaig acostar si! Al principi em tenien una mica de respecte, tot i que ja els hi havia estat fent fotos una bona estona. Però quan es tracta de menjar les pors i les barreres desapareixen...van arribar ha agafar-me galetes de la ma! A l'esquerra tenia la galeta, i a la dreta la càmera, esperant el següent en caure en la temptació! I a baix podeu veure la foto que buscava:) No s'ha d'oblidar que parlem d'animals salvatges, eh! No els del zoo que es mengen tot el què la gent els hi tira!

El dia següent vam fer un safari nocturn, amb l'esperança de veure algun guepard -South Luangwa és un bon lloc per veure'n-. Però no hi va haver sort, no es pot tenir tot! Tot i això, tinc l'esperança de veure'n algun abans de tornar cap a Catalunya -allà encara serà molt més complicat veure'n algun!-. El safari nocturn va durar 4h; de 16 a 20, tenint en compte que a partir de les 6 és de nit. Són 40$ més 25$ de l'entrada del parc; una pasta! Cap a 2/4 de 6 vam parar en un petit llac ple d'hipopòtams i cocodrils per veure la posta de sol i per beure algu. Em va semblar patètic, ja que van treure una tauleta i un mantell, galetetes, i algunes begudes -aigua, cocacola, fanta, cervesa, whisky...-. I la gent allà xerrant de les seves coses amb la copa a la mà, sense ni mirar-se els hipopòtams que estaven allà al costat, ni tant sols la posta de sol! Explicant-se aventurilles que els hi havien passat durant el viatge. Jo per dins pensava “si teniu ganes de fer-vos els interessants i els aventurers, expliqueu-vos tot això quan estigueu al bar del lodge, però no ara, que aquí si que hi ha coses interessants per veure!”. Mentrestant jo estava a uns metres d'ells observant la fauna; molt més interessant veure uns hipopòtams barallant-se que un grup d'humans "alardejant". Em va semblar molt contradictori estar fent un safari amb aquests detalls de luxe. Suposo que la gent és el que vol, i d'alguna manera han de fer valdre els 40$ que es paguen. Jo preferiria pagar-ne 20 i beure la meva pròpia aigua! La Fiona, amb lo que li agrada parlar, estava allà amb tota la trupe, cosa que ja em va anar bé ja que va conèixer una parella de Sudàfrica que també viatjaven en cotxe i que marxaven al cap de 2 dies cap a Chipata. Com que havíem pagat l'entrada al parc a partir de les 4 de la tarda, teníem fins les 4 de la tarda de l'endemà -no tots els parcs funcionen així, el serengueti per exemple pagues cada dia, no cada 24h-. La parella de sudàfrica anaven a fer un safari amb el seu cotxe al matí següent, i como no, ens hi vam acoplar! Va ser impressionant veure un grup de 7 lleones descansant a l'ombra! Millor hauria estat veure-les caçar, però ja va estar bé ja! Molt aprop del cotxe també, a uns 5m. Impressionen aquests animals...per alguna cosa és el rei de la sabana! M'hauria agradat anar al centre on gestionen els temes de la fauna del parc, que està a Mfawe, el poble al costat del parc. Al costat son 2km, els quals no es poden fer caminant ja que està prohibit -si et veuen caminar per aquella carretera et detenen-. Només es pot anar al poble en taxi, que s'aprofiten de la situació i cobren una pasta per 2minuts de trajecte.

Aquell mateix dia, desprès de dinar, vam tenir un nou visitant al campament; una girafa! Des del cotxe jo pensava “me les imaginava més grans les girafes”, però això era xq no m'hi havia trobat amb una a peu pla! Quin tros d'animal!! impressiona estar als peus d'una girafa observant com busca fulles dels arbres...5 dies complerts a South Luangwa! Com no podia ser d'una altre manera, ens vam acoplar al cotxe dels sudafricans per anar cap a Chipata. Aquesta vegada el trajecte el vam fer en 2h i no en més de 7 com a l'anada! Marxàvem a les 6, a les 8 estàvem allà. Vam agafar un taxi fins a la frontera -50.000Zambian Kwacha, uns 9€-, un altre taxi un cop passada la frontera de Malawi fins a Mchinji -300 Malawian KW, 1,5€-, població a uns 10km, on vam enllaçar amb un minibus cap a Lilongwe. Autobusos grans només n'hi ha entre les grans ciutats i per fer rutes més aviat llargues, però quan has d'anar ha alguna banda poc freqüentada no és fàcil fer molts km d'una tirada; un t'acosta a un poble, d'allà trobes un bus que et porta a mig camí d'on vas, un cop allà t'has de buscar la vida per trobar la manera d'arribar a la destinació...però sempre s'acaba trobant la manera. A Malawi hi ha molts minibusos, fet que facilita les coses. Aviam si les coses funcionen igual a Tanzània!

Ah! abans de marxar del lodge vaig comprar uns paquets de carn d'hipopòtam que cacen, trossegen, assequen i venen ells mateixos! No és caça furtiva; d'hipopòtams n'hi ha “masses”, i per un mòdic preu pots comprar a l'estat una llicència per cada hipopòtam que mates. La qüestió és que està força bo; és una espècie de barreja entre pernil salat i fuet ressec! I a més a més una bona manera de portar uns paquetets de proteïnes a sobre, envasats i sense necessitat de nevera! Lo més semblant a embotit que he provat en els últims 2 mesos!

I per acabar necessito deixar un apunt a sobre del tema de la moneda. Quin caos!! 1€=6500kw aprox. Això vol dir que vas a comprar al mercat i et gastes 6€, pagues amb un bitllet de 50.000, uns 9€, i et tornen un feix de bitllets de canvi!!! Si t'han de tornar 17.000 de canvi el més probable és que et donguin 17 bitllets de 1.000, o 15 + 4 de 500. Tenint en compte que el bitllet més petit és de 50KW -menys de 5 cèntims-, sembla que siguis ric però no portes res a sobre. Vaig anar al banc a treure diners per anar cap al parc i vaig treure 1.000.000 de Kwachas Zambians! Però què els hi costa treure uns quants 0?? que s'han pensat que somos unos xitxarel·los o què?!

-només comentar que fins fa 2 anys a Zimbabwe encara estaven pitjor; tenien bitllets de 10.000.000.000!!! 10 bilions!!!-

Vagi bé!! i cuideu-vos, eh!