aventurilles per l'Est d'Àfrica: Lilongwe

03-08/11

Aviam doncs; un cop a Lilongwe, com no podia ser d'una altre manera vaig acabar al Mabuya, altre vegada. Dues nits, ja que volia aprofitar per enviar algunes coses cap a Barcelona. A Lilongwe hi ha un mercat d'artesania -figuretes majoritariament en fusta, pintures, jocs...-, i tenia pensat enviar una caixa amb souvenirs. El preu per enviar una caixa d'1kg són uns 20€, triga entre 3 i 6 mesos -6MESOS!!- i pel que hem van dir al Mabuya no hi ha cap seguretat de que el paquet arrivi...pu lu tant, despres d'informar-me vaig decidir que no enviava res! Tinc algunes pintures -enrrotllades- i alguna cosaeta més, però carregant tot el dia amb la motxilla entendreu que el tema “regalets per tothom” està complicat! Ho sento...ja us regalaré alguna bona foto!!

Vaig comprar una mica de menjar i cap a Liwonde una altre vegada. Estaba al bus, a uns 20km de Liwonde, parat en una gasolinera posant gasolina. De cop vaig veure el cotxe del Pieter que entrava a la gasolinera. És un cotxe inconfundible -un mazda antic- per lo que estava segur que era ell. Vaig baixar corrents del bus, em van donar la motxilla -per primera vegada la tenia al portaequipatge, no entafonada a dalt- i vaig anar corrents cap allà. No era el Pieter, però eren la Mareska i el Fred -la seva novia i un amic amb qui està fent la reserva-. Casualitats de la vida! Vaig fer els ultims 20km en cotxe, i em vaig estalviar els dolorosos 10 km de Liwonde al Bushman's Baobab en bici-taxi!!

Un cop allà, em vaig sorprendre del que havia cambiat tot plegat. Tot i que sembli mentida, les obres van més ràpid a Malawi que ha Catalunya! Ja tenien construït el bar, la cuina, unes letrines -que funcionaven a mitges-, una dutxa, un lloc per cuinar amb varies barbacoes i demés i estaven en marxa 2 habitacions per posar-hi lliteres. Cal comentar com era la dutxa provisional; una galleda metàlica a la que li havien enxufat una aixeta a la part de baix. Hi havia un pal amb una cadena i un ganxo per penjar la galleda. I l'aigua, no era precisament la cosa més higiènica; directament aigua del riu, on es pixen i cagen tots els elefants, hipopòtams i companyia, amb alguns mosquits i d'altres insectes morts. L'únic privilegi que hi havia, poder calentar l'aigua posant la galleda al foc, era completament innecesari per la calor que hi feia. Millor que res!!

Vaig arribar allà el divendres, i tenia pensat marxar el dilluns, però justament el dilluns era el cumple del Pieter, i vaig acavar marxant el dimarts. Jo volia ajudar d'alguna manera, però no va ser possible! Encara estaven construint, i el Pieter tenia uns 30 negres treballant per ell. Això no seria factible al món civilitzat, però quan has de pagar menys de 50€ al mes als treballadors tot és molt més fàcil...Per una banda em semblava una manera encoberta d'explotació laboral, però els sous a Malawi són aquests -o menys- i els treballadors estaven molt contents amb el Pieter. Almenys amb ell tenien un dia de festa cada 2 setmanes, cosa rara per aquestes contrades! Vist que no podia colaborar massa, van ser uns dies més aviat de relax...una altre vegada!! El dissabte al dematí vaig anar a fer una visita al Bushman's Baobab, a 500m. Vaig saludar a alguns dels treballadors, una cocacola, vaig llegir una estona i me'n vaig tornar cap allà! A més a més del Pieter i la Mareska també hi havia un australià, i el seu cumple també era el 3 d'octubre! Va tenir gràcia...un paio d'uns 45, que havia treballat al Chinguni Hills feia uns anys -amb el Pieter- i havia tornat uns dies de vacances. El tio feia la volta al món, en 1 mes i només 2 parades; australia-malawi, malawi-brasil, brasil-australia. Qui no s'ho monta bé és xq no vol...

Dilluns, el cumple del Pieter, esperava fer alguna cosa interessant; anar al parc aviam què trobavem o a fer un xapuzón a una piscina semi-natural, o ni que fos anar a fer una cervesa a algun bar local de Liwonde! Però no, va estar tot el dia enfeinat, fins a les 6 de la tarda que es fa fosc. Llavors si que vam tenir temps d'estrenar el bar! Sense electricitat però amb begudes prou fresques; feiem servir una espècie de gerros enormes de fang -cleapod, no se si s'escriu així- que si els omples d'aigua i els deixes una estona a l'hombra refresquen considerablement! Tot i que abans d'anar cap allà no sabia que era l'aniversari del Pieter, vaig fer-li un regal, el que vaig poder! 3 xuminades però que ja li van fer gràcia; un paquet de carn d'hipopòtam, una baralla de cartes -són uns freakis de les cartes i no entenien- i un DVD amb totes les fotos que havia anat fent del lloc on està construïnt la reserva -fa un mes era tot verge-. Li vaig fer un paquetet amb unes fulles grosses que vaig trobar per allà! Només hauria faltat que no li regales res al Pieter pel seu aniversari!

Un incís abans d'acabar; veient com funciona el tema, ara entenc xq s'ha de pagar a quasi tots els voluntariats en reserves de fauna salvatge. Exceptuant pocs casos com ara Australia i Nova Zelanda, coincideix que on hi ha fauna salvatge és en els paísos del 3r món. Prou feina tenen per menjar cada dia, com per preocupar-se de si els elefants de la zona estan bé o no. I els governs, poca cosa fan, per no dir res. Per tant si un té el somni d'obrir una reserva, o li sobren els quartos o ha d'esperar que vinguin Muzungus a que li fagin funcionar el “negoci”. Aquest és el cas del Pieter. Ell te els diners per construir tot això i funcionar els 2 primers mesos. A partir d'allà, espera començar a tenir beneficis, per mínims que siguin. Lo primer que s'ha de tenir construït és el bar, que donarà beneficis ràpidament. Un cop ja hi ha bar i letrines, almenys ja pot venir gent en tenda de campanya -el meu cas-. La cuina, funcionant com a restaurant també és una manera “fàcil” de tenir beneficis. Llavors per funcionar lo bo és que la majoria dels voluntaris que hi vagin tinguin alguna idea de veterinaria, biologia o similar. Com veieu un centre de recuperació de fauna salvatge no deixa de ser un lodge on els beneficis no tenen la finalitat de fer ric al propietari sinó per fer-se càrreg de les despeses que comprta. Despeses són; pagar el personal -un cop estigui construït no crec que hi treballin més de 5 persones locals-, manteniment d'alguns LandRovers -per sort el Pieter és mecànic-, gasolina pels 4x4, almenys 1 remolc per poder portar els animals al centre, menjar, tractament per l'aigua...és una pena, però s'ha de pagar a la majoria de

reserves ja que l'únic benefici que tenen és la satisfacció.