dimarts, 23 de novembre del 2010

Nkhata Bay

12-15/11

Doncs això, el divendres me'n vaig anar cap a Nkhata Bay, una de les parades del Ilala -el ferri que creua el llac-, el punt amb el trajecte més curt cap a la illa de Likoma. Això va suposar agafar una pick-up de Senga Bay a Salima -15km- i un bus dels grans de Salima a Nkhata Bay (309km) Els primers 115km van ser molt agobiants; el bus anava a punt de reventar, no només plens els seients, sinó també el passadís central fins al costat del conductor -semblava un metro d'aquests chinos que han d'emputjar la gent cap dins xq es puguin tencar les portes!-. Jo, anava mitg arrepenjat a la meva motxilota a la part de davant del bus, ensumant la sobaquera dels del costat -no sé què els hi passa als negres però tenen una olor corporal que “tira patras”!-. Per sort, un cop pasat Nkhotakota es va buidar una mica i vaig poder estar més ample, i els ultims 100km vaig poder seure i tot!

Després de l'estupendu trajecte, tenia 3 dies per continuar gaudint de les platges i peixos del llac fins que vingues el Ilala. Vaig arribar cap a les 16h, temps just per arribar al lodge i plantar la tenda abans que es fes fosc. El lloc, impresionant; el bosc arriva fins a la mateixa aigua del llac, i a la costa es van intercalant les zones rocoses amb petites cales d'aigües turqueses; no he estat mai al carib, però dubto que sigui gaire millor que les millors zones del llac Malawi -Cape Maclear, Nkhata Bay o Likoma Island-. El lodge estava ubicat en una zona rocosa amb petites esplanades individuals on plantar la tenda i amb casetes de fusta davant de l'aigua. Segons la guia i un documental que havia vist, allà et podies allotjar en unes cabanyes de fusta amb sostre de palla per uns 5$ la nit, però els propietaris em van dir que d'això feia molt de temps...fa temps que l'hi he canviat el nom a la Lonely Planet per Lying Planet; a vegdaes diu coses que estàn molt desfasades (sobretot alguns preus) i a vegades directament se les inventa! Però no em queixaré, no cada dia un té la tenda plantada a 10m de l'aigua, s'adorm amb el soroll de les onades i el primer que veu quan es lleva són aigües turqueses plenes de peixos de colors:)

El plan diari era llevarse, xapuzón, esmorzar en uns bancs al costat de l'aigua sota un mangotero, excurció cap al poble a uns 30min caminant, dinar per allà sobre les 13h i tornar cap al lodge per fer bucejar una mica. Com diria la Bibiana; Una imatge de silenci? Submergir-se a l'aigua del llac Malawi i disfrutar de l'entorn, amb uns peixos que a vegdaes semblen més interessats ells en tu que tu en ells.

Doncs això és el que jo pretenia fer dissabte i diumenge, i ho vaig fer, però en principi el ferri tenia que arribar el dilluns al migdia per marxar cap a la illa a la tarda. Com era lògic, el dilluns al matí vaig plegar la tenda, i despres de dinar ja tenia la bossa feta i tot preparat per marxar. L'horari establert era arribada del ferri a Nkhata a les 12.45 i sortida a les 20h. A les 18h el ferri encara no havia arribat, i jo ja feia un parell d'hores que m'esperava al bar del lodge -el ferri quan arriva fa el soroll típic i se sent des de tot el poble-. A les 20h, hora en que en principi havia de marxar, encara no havia ni arribat. Eren les 00.00 i encara estava esperant al bar aviam si apareixia el ferri. A la 1 jo ja m'estava adormint, i vaig anar a parlar amb el vigilant de seguretat del lodge per dir-li que em despertés quan arrivés , per si de cas jo m'adormia! A les 3 encara estava despert, esperant quasi 12 hores despres! Al final em vaig quedar adormit...i a les 6 em van despertar el vigilant i el barman -que ja obria-, el ferri ja estava allà! 17h i 15minuts de retard!!! Sort que el sofà del bar era comodíssim, que sinó...i sort que no vaig anar bebent birres tota l'estona mentres m'esperava!!

Despres de no haver dormit ni 3 hores, vaig trucar a un taxi xq em portes cap al port -el port és com una mena de pont que s'enganxa a una plataforma flotant, el Ilala és més gran que la plataforma-. Eren uns 30 minuts caminant sense motxilla, o sigui que hauria trigat uns 45min i només faltaria que ara perdes el ferri!!

I allà estava jo, dels primer a pujar al Ilala. Vaig anar a comprar una ampolla de 2l d'aigua per aguantar el dia i cap allà. La sorpresa va ser que igual que jo havia estat esperant al bar, molta gent local s'havia estat esperant a les portes del port, carregats de qualsevol cosa; gallines, caixes gegants de peix sec, sacs gegants de peix sec, sacs gegants de blat o blat de moro triturat per fer shima -el plat local per excelència-, altres sacs amb ves a saber tu el què, taules, cadires, butaques, caixes de begudes, menjar, vidons d'aigua i de gasolina, mangos, plantes i un llarg etcètera que més val no saber. Però el més interessant és que tot això ha d'entrar al ferri per la mateixa petita porta -petita com la porta d'entrada de qualsevol casa-. Àfrica pot tenir moltes coses positives, però l'organització és un dels punt dèbils i al Ilala això es multiplica pel nº de persones que hi ha. Tothom vol entrar i sortir al mateix moment, per la mateixa porta i cadascún més carregat que l'altre. No hi ha ningú que organitzi res, ni tan sols el fet de que primer surti la gent i despres entrin els que volen marxar, res! Alguns acaven escalant al ferri de la desesperació! Encara no se com però realment vaig pujar un dels primers, cap a les 8.30 estava a la cuberta -comprar el bitllet el dia anterior segur que va ajudar-, em vaig buscar un lloc que estiguès a l'hombra i em vaig posar a dormir, que ja em tocava. Abans de quedar-me adormit vaig trucar a l'Anna i la mama per donar senyals de vida, ja que no tenia la certesa de que hi haguès covertura a la illa. Cap a les 13:30, em vaig despertar pel sol, s'havia mogut i ja no estava a l'hombra. Em vaig aixecar, i per desesperació meva vaig veure que encara estàvem amarrats al “port” de Nkhata Bay!!! O sigui que ja venia amb 17 hores tard, i enlloc d'intentar fer les coses ràpid per guanyar temps encara triga més del normal!

Finalment, amb 18h i 30 minuts de retard, el ferri sortia de Nkhata Bay direcció Likoma, amb una hora i unes condicions d'arribada que sabreu a la següent entrada que publiqui; Likoma Island
-creant expectació i tot!!-


Què fa el Barça?












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada