Mua

11/11

Mua és una ciutat a uns 50Km al sud de Senga Bay. Em vaig llevar d'hora (sobre les 6), vaig agafar un matola -”pick up” però que porta gent- cap a Salima, a uns 15Km i d'allà un minibus cap a Mua. És un poblet que està al mig de no res, però conegut per tenir una de les congregacions de missioners més gran i antiga de Malawi. Hi ha un dels hospitals més grans de Malawi -deixant de banda algun hospital privat de Lilongwe o Blantyre-, tot i que per ser així les condicions amb les que treballen són deplorables. Vaig poder entrar al laboratori, a la sala de rajos X i al dentista. Podria haber entrat també a les habitacions on estan els malalts -n'hi ha 2 de grans, una per homes i una altre per dones-però em va semblar poc adient ja no per la meva salut -pots comptar la de virus xungos que volen per aquella habitació- sinó per la intimitat i dignitat dels malalts. Vaig estar parlant amb un dels que fan els anàlisis, i em va sorprendre molt la poca higiene que hi havia...un cop posada la goteta de sang al vidre, abans d'observar-ho al microscopi s'ha de posar al foc per resecar-la -no se del tot xq-. Doncs el foc que utilitzaven era una espelma de parafina i a sobre una xapa metàlica tota abonyegada i rovellada; pel que es veu això de la contaminació de les mostres només passa al 1r món! Però encara sort que poden fer anàlisis de sang! Allà és on miraven, per exemple, si el pacient té malaria o no. La sala de ratjos X era una habitació amb un llit i una màquina de radiografies, cosa que ells em van ensenyar com l'última novetat en medicina punta. Però ancara sort que tenen màquina de radigrafies! I la sala del dentista...me'n alegro d'haver-me fet una revisió abans de venir cap a Àfrica! Tenen una butaca típica de dentista, però com de fa 40 anys, i el llum que té el metge està penjat de la viga que hi ha sobre del fals sostre, a traves d'un forat. Tenen un altre butaca, que no és més que una cadira amb un reposacaps soldat...i lúnica màquina que hi ha a la consulta té una ampolla de cocacola enganxada plena d'aigua i amb un tub que en surt; no se xq ho deuen utilitzar! Però encara sort que tenen dentista! Com no pot ser d'una altre manera, la foto de l'ilustre president -Bingu wa Mutharika- està a totes les habitacions, com qui té una creu al capçal del llit.

El lloc en si és una mica trist; estan els edificis posats formant un quadrat, i al mitg hi ha com un pati on la gent malalta espera a que els atenguin o esperen a que surti algun familiar. Com a “decoració”, vaig veure alguna camilla vella i rovellada per allà fora -quan ells ja no les poden aprofitar vols dir que més que una camilla és un munt de ferro-.

A part de l'hospital, a Mua hi ha una esglèsia prou gran, amb el claustre on viuen els capellans. No vull ofendre ningú ni canviar la mentalitat de cap cristià que em llegeixi -si és que n'hi ha algún!-, però mai he acabat d'entendre xq si el que prediquen és l'austeritat en tots els sentits, perquè han de tenir una esglèsia enorme i ben cuidada, al costat d'un jardí ple de flors i gespa perfecte i estàtues de 4m d'alçada. De totes maneres no me'n vull anar “por las ramas”! Al costat de l'esglèsia hi ha el més interessant de Mua; el museu on s'expliquen les diferents cultures i tribus -digali tribus digali pobles- que han poblat Malawi des de fa molt temps, i que encara ho fan en l'actualitat. El museu són 3 sales rodones amb un baobab al mig. Això representa la primera nit que va passar el Sr. Livingstone a Malawi, un grup d'expedicionaris que van acampar en 3 tendes al costat d'un baobab. La primera sala està dedicada exclusivament al Livingstone -primer europeu que es va endinsar a investigar l'Àfrica negre- i als capellans que van fer construir l'esglèsia i l'hospital. Sincerament? Em va semblar fatal! El tal Livingstone vindria ser com el Napoleó però enves d'Amèrica a Àfrica de l'est, i tal i com ho expliquen al museu sembla que abans de que aparegues ell per allà no existís res ni ningú a Àfrica. Si resulta que els homo sapiens venim d'Àfrica, com pot ser que tot el que expliquin de la seva història sigui despres dels anys 60 del s.XIX? Com si el Livingstone fos una espècie de Déu i només comptés el que va passar despres d'ell. Tot i això, les altres dues sales eren prou interessants; explicaven la cultura dels Chewa (al centre i sud del país), els Yao (al sud), Ngoni (centre i nord) i els Tonga (habitants de la costa del llac). S'hi explicaven temes com l'ablació, dances per la pluja -on se sacrificava una vaca que es deixava morta a la muntanya, no se la menjaven-, rituals i maneres d'enterrar els difunts, tradicions nuvcials...també hi havia moltes estàtues, reproduccions de la vida quotidiana a les tribus i la tira de màscares de tots colors i significats; algunes feien més gràcia que una altre cosa, altres realment feien por...em sap greu però de tot això no hi ha fotos, tenen prohibit fer fotos a dins de la segona i tercera sala! Segons em van dir eren sales semi-secretes amb informació confidencial, tot i que crec que si s'ensenya en un museu poca confidencialitat pot tenir...

Despres, bus altre vegada i cap a Senga Bay via Salima, on encara tenia la tenda plantada esperant-me per anar a dormir!

Próxima parada, Nkhata Bay! Lloc macu macu, també al llac.