El viatge en autobús, tota una experiència no aconsellada per gent amb problemes de cor. La conducció a Tanzània és una bogeria, a Malawi ja ho era, però ni punt de comparació. El bus era un bus gran, semblant a qualsevol autobús europeu de llarg recorregut -aquí en diuen autobús de luxe-. Però aquí els adelantaments en línia continua, sense visibilitat o inventant-se un 3r carril és lo normal. Si no hi ha visibilitat, el conductor va pitant mentre adelanta i tot solucionat. A més a més jo estava assegut a la primera fila de seients, i veia tots els perills...la propera vegada m'assec a darrera que aniré més tranquil!
Tot i el patiment, vam arribar a les 9 de la nit a Arusha i directament ens en vam anar els 3 cap al Via via, el pub on treballa l'Arpakwa. El dijous és el dia gran, i estava ple gent; una barra dins, una a fora, amb caraoque a l'aire lliure i un espai on la gent es posava a ballar i fins i tot a fer coreografies tots junts! Vaig anar cap allà tot carregat amb la motxilla gran, motxilla de la càmera i la petita de ma, i vaig deixar-ho tot a l'oficina. No tenia clar on dormiria aquella nit; no sabia si em podria quedar a dormir amb l'Alisa una altre vegada o m'hauria de buscar la vida en algun hostal, o si podria plantar la tenda de campanya a alguna banda. Lluny de preocupar-me, allà estàvem una altre vegada en un bar!
L'Arpakwa es va posar a treballar, i l'Alissa i jo estàvem per allà fent una cervesa. Molta gent el coneix, i es posaven a xerrar amb ell en swahili i jo no pillava res...fins que vaig sentir a gent parlar en castellà! Com no podia ser d'una altre manera, me'n vaig anar cap allà a xerrar amb ells -cosa que fa uns mesos segur que no hauria fet!-. Ja havia estat un descans poder parlar en castellà amb el Carlos Maasai, i allà em vaig trobar 4 espanyols; la Mati, una dona d'uns 50 anys que en porta 3 vivint aquí i que a part de treballar en una empresa de safaris ha muntat 2 orfandats-escola; la Maria, te trenta llargs i cansada de viure a Londres guanyant-se la vida com a Broker -a la borsa, i no va venir xq les coses li anessin precisament malament- o va deixar tot i ha muntat una ONG que està ajudant a molta gent de manera molt local; el Fredy que és d'aquí i treballa a la mateixa empresa de safaris que la Mati i que té un castellà increïble -el tio es presenta sempre als espanyols dient que es de murcia! I cola! I només ha estat a uns dies a Barcelona-; i l'Alain, un noi de Basauri -País Basc- també de 26 anys que s'ha muntat un viatge de tres setmanes i just acabava d'arribar a Arusha aquella mateixa tarda. Desprès d'un mes i mig sense conèixer cap espanyol, ha estat arribar a Tanzània i sortir-me espanyols de sota les pedres! Vam estar xerrant tota la nit, gent molt maca tots plegats!! I amb l'Alain la veritat és que ens portem molt bé, la primera nit ja me'n vaig anar a dormir al seu hotel!!
I allà em vaig quedar, em estat tot el cap de setmana voltant junts per aquí i compartint habitació -l'endemà ens vam canviar a una doble!-. La nit que ens vam conèixer me'n anava a dormir a les 4:59 del dematí; doncs a la mesquita, que està al costat de l'hostal es van posar a cantar a les 5:00 i s'hi van tirar mitja hora!! I a les 10 ens venia a buscar la Maria per anar a veure alguns dels nens que té apadrinats! Però la veritat és que va valdre la pena dormir poc! Vam anar a Shangarai, una zona de l'extraradi de Arusha. Són gent Maasai, però de ciutat, no van vestits com a massais -van vestits com poden, són gent molt pobre-. En concret vam anar a casa d'una dona que té 3 fills i que el seu marit se'n va anar amb un altre, fins i tot es va emportar els matalassos...de moment la Maria està ajudant econòmicament a la pobre dona i està mirant de posar-li finestres a la casa i d'ajudar-la a aprofitar un petit terreny que hi ha darrera la casa per cultivar verdures i poder vendre alguna cosa a part de menjar. Per això deia que la Maria ajuda d'una manera molt local -desprès d'un any aquí no confia en gairebé cap ONG que no sigui la seva-. El fill petit de la família, d'un any i mig, és una passada!! És la bomba, l'ànima de la casa, i és més llest el tio...amb bona vista li van posar de nom Wisdom -sabiduria-!! Estàvem dins la casa i ell fora i diu Marrria! Marrria!!; ens girem tots i el tio estava amb els pantalons abaixats i pixant partint-se de riure!!!
Desprès vam anar a l'escola; una altre nena que te apadrinada havía de fer 1 exàmen en 2 escoles diferents aviam si podia entrar en alguna de les dues ja que si aprova no hauría de pagar. De moment només se sap el resultat de la segona i no va entrar; per segona vegada es veu que la van suspendre només per la prova de dibuix. Que m'expliquin si és la millor manera per saber el nivell d'un estudiant! Vam portar la nena a casa i a dinar els 3, a un restaurant local. A la tarda poca cosa que tots aviam dormit poc.
Tot això va ser divendres, i el dissabte vam tornar a quedar amb la Maria; ens en vam anar a fer una excursió a una cascada que hi ha als peus del Meru -un 4500-. Van ser 4 hores de pujada, tot i que ens anàvem parant cada 2 per 3; gairebé fins a la cascada està ple de poblets petits, o simplement cases perdudes pel costat del camí i gent gairebé tota l'estona -cosa que ja va anar bé xq no tenien ni idea on estava la cascada i havíem d'anar preguntant-. Va ser una bona excursió, i l'últim tram el vam fer amb uns nens que ens van acompanyar. Nens molt macus, i n'hi havia un que era el listillo del grup però en el fons bona gent -tot i que al final ens vam enfadar una mica...-. La cascada prou maca; una caiguda d'uns 30m en un lloc molt verd, ple de plantes però per sorpresa nostra també ple de gent! I com sempre el centre d'atenció per ser mzungus..
Un incís que me'n acabo d'enrecordar i ara no sé on posar-ho:) mentre pujàvem, a mig camí de les cascades, un senyor que tenia una botigueta ens va dir que si ja havíem pagat l'entrada per anar a la cascada i nosaltres li vam dir que no. Ens demanava 5000sht a cadascú -uns 2'5€- i ens hi vam negar ja que tot i que ens va treure uns papers que semblaven oficials, però no hi posava el preu -això vol dir que el tio dirà el preu que li sembli segons qui pugi-. Li vam dir que només faríem un tomb per allà i que no aniríem a les cascades. Evidentment vam continuar pujant camí a les cascades i quan ja estàvem molt aprop ens vam trobar una caseta amb varia gent i un tio amb pantalons militars. Ens va demanar el paper que no teníem, i al dir-li que no ens va dir que ja sabíem què tocava -literalment-. Com que era l'únic que portava bitllets petits a sobre, li vaig dir que no sabíem que s'havia de pagar i que no portàvem res, que tot el què portava eren 4000sht sueltos que tenia -2€-, i mira ell content xq tothom deu acostumar a pagar abaix i nosaltres també perquè ens vam estalviar 11.000sht!
Començàvem a baixar i el nen listillo, John, ens va dir que li donguèssim diners, i nosaltres li vam dir que tururut, que si volia els hi compràvem menjar o una beguda a cadascú -eren 5 nens-. El tio que no, que ell volia pasta i que passava de la cocacola. Nosaltres si que vam fer una cocacola en un tenderete on en tenien “del tiempo”. Al pagar, el canvi que ens va tornar la dona era com si ens hagués cobrat el doble! El John i la dona havien estat parlant xq ens cobressin més i llavors li vam dir al John que si volia diners que li demanes a la dona del tenderete, no a nosaltres. Dit i fet vam marxar i els nens es van quedar allà, emprenyats amb nosaltres i fins i tot ens van tirar una pedra! Sense conseqüències. 2 horetes i estàvem a baix fotent-nos un plat d'arròs boníssim desprès de no haver menjat gairebé res durant tot el dia!
I el diumenge vam anar a una església, que està molt a prop d'ho té els orfanats i l'escola la Mati i la casa del Wisdom. Va ser curiós, ja que la missa del diumenge tothom intenta anar impecable dins de les seves possibilitats. Va ser una mica semblant a una que vaig anar a Malawi, però amb 2 grans diferències: gairebé al final de la missa varies persones -majoritàriament dones- es posaven de genolls davant l'altar i llavors anava el capellà, els hi posava les mans al cap i resava en veu alta; un parell de dones es van desmaiar -a una d'elles se la van haver d'emportar fora- i altres tornaven totes sofocades. La segona cosa és que ens van fer sortir davant de tot a dir alguna cosa, que ens volien donar la benvinguda! Vam sortir els 5, i el Fredy anava traduint en veu alta. Res, només vaig donar les gràcies per la rebuda i xq em donguèssin la possibilitat de veure la realitat d'Àfrica des de dins. Una experiència més en la vida africana:) A la nit vam anar a casa de la Maria a fer-nos una dutxa d'aigua calenta -la primera dutxa amb xampú des de que estic aquí!!- i ja ens vam quedar a sopar una pasta estupenda amb tomàquet i ou dur!
Ahir dilluns l'Alain va marxar a primera hora del dematí de safari, no torna fins divendres. Jo vaig aprofitar per dormir una mica -no se si son els 3 mesos dormint en tenda de campanya, però la veritat és que estic físicament cansat-, i a la tarda em vaig posar a mirar fotos i a escriu-re tot això, que altre vegada ja m'estava allargant massa sense escriure! Tot i que al migdia he anat a fer un tomb i a dinar alguna cosa -menjar local- Avui ha estat un dia també de clausura, continuant escrivint i seleccionant fotos xq tingueu una idea del que em passa per aquests mons de Déu! Cosa que ja m'ha anat bé ja que s'ha passat bona part del dia plovent a bots i barrals!! Si que és veritat allò de que quan plou a l'Àfrica plou de veritat! I encara sort que he estat carregant el portàtil fins just abans de que se'n anés la llum...farà 4hores ja!! -si només escric la bateria del miniportàtil aquest em dura com a 10h!-. I demà segurament me'n vagi cap a casa de la Maria; una de les companyes de pis se'n va cap a Zanzíbar uns dies i m'estaré a la seva habitació! 5€ que m'estalvio cada dia! I així potser puc donar-li un cop de mà amb alguna cosa de la ONG -la ONG és ella sola!-. El primer favor que li faré -i jo contentíssim- serà banyar-li 2 cadells de 2 mesos que té corrents per allà el recinte de varies cases on viu ella -és un conjunt de 6-7 cases amb seguretat-. Ja en tinc ganes!! Més macus...:)
Un adelantament al bus anant cap a Arusha; adelantant un altre autobus, en linea continua i en una corva sense visibilitat....
