16-20/11
El ferri va sortir de Nkhata Bay a les 14.30, amb un trajecte aproximat d'unes 7 hores fins a Likoma. El Ilala, té similituds amb el Titànic, no per la grandària del vaixell, sinó per la separació de classes; hi ha 2ªclasse, 1ªclasse i cabina. Cabina son uns camarots molt cutres, amb un llit i poca cosa més. 1ªclasse, on estava jo i la majoria de muzungus, que és a la coberta. 2ªclasse, on hi ha la majoria de gent local; és al pis de baix, atapeït de gent i de càrrega. Atapeït vol dir que és complicat fins i tot asseure's al terra, ja no cal pensar ni en estirar-se! Muntanyes de sacs que arriben fins al sostre, envoltats del fum del motor del ferri i les fortes olors que desprenen els sacs de peix. Me'n alegro d'haver pagat una mica més i estar a la coberta, almenys s'hi podia respirar! Escarabats i rates són comuns a totes les classes. Per sort no es va enfonsar com el Titànic! A la coberta, fins i tot hi ha gent que hi planta la tenda, però només els que fan una travessia bastant llarga (triga gairebé una setmana en creuar tot el llag).
Hem vaig anar prenent biodramines degut a la meva facilitat a marejar-me, tot i que afortunadament el “mar” estava bastant tranquil. Com he dit, en principi són unes 7 hores fins a la illa, i hauríem d'haver arribat a Likoma sobre les 11 de la nit. Com era d'esperar, a les 11 encara no es veia terra ferma...vam arribar a les 3am! Un cop a 300m de la platja, faltava l'última prova, arribar a la sorra! A Likoma no hi ha port -només n'hi ha en 2 de les 6 parades del ferri- i l'últim tram es fa amb els bots salvavides que hi ha penjats als laterals del ferri o amb altres barques que venen a buscar passatgers i càrrega des de l'illa. Els bots anant i venint poden estar entre 2 i 8 hores, depenent de la quantitat de gent i de càrrega que hagi de pujar/baixar! Sembla mentida que no estigui millor organitzat, ja que és una cosa que fan cada dia des de fa molts anys! Emputjant a tothom -no hi ha cap altre manera d'arribar-hi- em vaig pujar en un dels bots del ferri. Un cop carregat fins a més no poder -l'aigua arribava a 4 dits del canto del bot- vam anar cap a la platja, amb la sorpresa que les barques tampoc poden arribar fins a la mateixa sorra. Et deixen a uns 20m, i llavors es tracta de treure's les sabates i carregat amb les 2 motxilles i la ronyonera de la càmera, intentar arribar fins a la vora, amb l'aigua per sobre els genolls. Amb un retard de 24h, estava a Likoma; proba superada!! Un cop a terra, ens va venir a buscar una pick-up del lodge, i ja quan sortia el sol vaig poder plantar la tenda...per sort, veient per on sortia el sol, em vaig buscar la millor ombra de la platja -sota un mangotero-, i almenys vaig poder dormir unes hores tot i la calor que feia.
Com no podia ser d'una altre manera, el dimecres va ser un dia de relax, tirat a la platja, llegint, dormint, recuperant-me de l'stress que suposa la tensió continua quan es viatja amb el Ilala. El dijous, vaig llogar una bici al bàrman del lodge -el lodge en si no en lloga, és un dels bàrmans que te un amic que les lloga-. Em va sorprendre molt gratament la bici que em va portar; una mountain bike amb suspensió i tot!! Però l'alegria va durar poc; les marxes no funcionaven -el cable estava trencat- i la suspensió tampoc funcionava, estava bloquejada. Per tant, a les baixades estupendu, però a les pujades era impossible canviar de marxa, i la majoria de vegades havia de baixar de la bici i pujar caminant...Likoma és una illa petita -7km de llarg per 3 d'ample-, però tota l'estona vas pujant i baixant turonets. Amb la bici em vaig recórrer tota l'illa. No hi ha massa a veure, però lo poc que hi ha és força interessant; una església enorme, construïda a principis de segle, i encara no entenc com la van construir, ja que a la illa no hi ha cotxes -només vaig veure el del lodge i una ambulància-, encara menys grues, i tot el material l'havien de portar de Malawi. No se exactament el que van trigar en construir-la, però segur que molts anys!
Tot i la immensitat de l'església en una illa diminuta, per mi el més interessant va ser la visita que li vaig fer a un metge tradicional que viu allà. És molt reconegut -el segon millor metge tradicional del sud d'Àfrica- i hi va gent de tot arreu; Tanzània, Zàmbia, Moçambic..l'home està xalat, però lo bo és que realment funciona! Molts hospitals, quan veuen que no poden fer res més per curar un pacient, l'última opció que donen és la de visitar aquest home, i sempre te la “consulta” plena. Desprès de dinar un plat de shima al costat de l'església, vaig tornar ha agafar la bici i me'n vaig anar en busca i captura del curanderu. Arribar fins allà no va ser fàcil. A la illa no hi ha cap indicació de res, l'única manera de trobar les coses és preguntant a la gent autòctona, i la majoria no té ni idea d'angles. Seguint un camí dubtós, al final hi vaig arribar. Vaig arribar al poblet on viu el “metge”, i una dona em va acompanyar fins a casa seva. Em va fer treure les bambes, i em va senyalar un bastó del terra que havía d'agafar amb la mà esquerra per portar-li al metge. Vaig entrar al recinte, que era un conjunt de 4-5 cases. El primer que vaig veure va ser un babuí lligat a un pal, mitg boig -anava repetint els mateixos moviments una vegada i una altre-, que m'agradaria saber com el van portar fins allà -a la illa no n'hi ha de babuins, per tant el van portar amb el ferri!-. Llavors la dona em va dir que m'esperes que anava a cridar el curanderu. Uns minuts despres va apareixer un home d'uns 50anys, amb unes rastes llarguíssimes i amb una samarreta del Liverpool; la veritat és que no me l'esperava així!! Vam seure i vam estar parlant una estona. Em va explicar com va arribar a ser metge; cap als anys 70, ell es va tornar boig, i anava pudulant amunt i avall. Un 1 d'Octubre la seva mare va morir, i ell se'n va anar a la muntanya, on hi va estar exactament un mes, aïllat de tot i de tothom. El següent 1 de Novembre, se li va aparèixer l'esperit de la seva mare, qui segons ell, li va donar el poder de curar. Des de llavors fa de metge, i fins i tot cura dolencies de gent que ni tant sols han sabut l'origen als hospitals. Despres em va convidar a una ceremonia que havia de fer al cap d'una estona. En una casa d'una sola habitació, hi havia unes 15 persones assegudes, esperant que vingues el curanderu. Jo, assegut a primera fila, com a convidat d'honor. Ell davant de tot, parlant, fent un sermó com si fos un capellà, però amb molta més gràcia; de tant en tant deia les coses cantant, o es posava a ballar de cop i volta sense venir a cuento de res, o cridava; segons el meu punt de vista, aquest home encara està boig, tot i que ell diu que està bé des de que la seva mare se li va parèixer! Deixant de banda el seu estat mental, tot plegat va ser un bon espectacle. Un grup de dones cantaven alegrament durant alguns moments, i ell feia la veu principal. En un moment de la ceremònia, va fer aixecar als diferents grups de gent que venien; primer es van aixecar els que venien de mozambic, despres els de Tanzania i despres els de Malawi. Una un es van anar presentant i explicant el que els hi passava. Des d'una nena que tenia un bulto al palmell de la ma -que ella mateixa deia que abans de visitar-lo el bulto era molt més gran-, a un noi que tenia sordera en una orella i el curandero deia que tenia l'orella bruta, i que ell li havia anat netejant mica en mica. Ara el noi aquest de Mozambic havia recuperat bona part de l'audició. Les explicacions que dona el curanderu són poc clares i superficials, i normalment fins i tot poden semblar estúpides, però els seus tractaments funcionen, d'altre manera no tindria la consulta plena de gent!
Quan es van acabar les presentacions, em va dir que li fes algunes fotos!! I fins i tot em va demanar de fer-nos-en una junts! Jo feia estona que ho pensava, però no havia gosat a dir-li!! Evidentment vaig acceptar, i vaig pujar a la “tarima” on estava ell i ens vam fer unes fotos junts. Em va dir que l'endemà al migdia faria una altre cerimonia, amb gent tocant els tambors i tot. Li vaig dir que segurament hi aniria, però quan estava apunt d'arrivar amb la bici al lodge vaig patir un petit accident...jajjaja bé, no se'lpot considerar accident xq no vaig arrivar a caure al terra, però si que em vaig fotre un bon cop! Baixant per un camí molt pedregós amb la bici, una pedra enorme es va posar al mig del camí, fent-me parar de cop i jo em vaig estampar contra el manillar...em vaig fer u bon cop a la cama, que em va tenir lisiat uns dies...l'excusa perfecte per passar els següents dos dies estirat en una tumbona de la platja! Em va saber greu no poder anar l'endemà a visitar-lo una altre vegada, ja que la ceremonia prometia i l'hauria pogut veure treballar -exactament no sé quins són els seus mètodes-, però esque realment no podia! Em vaig llevar l'endemà amb un bon blau a la cama, i no podia anar en bici, i encara menys caminar fins a l'altre punta de la illa!! Tot l'esport que vaig fer el dijous va ser una estona d'esnorkel a la tarda, despres de dinar. No va ser tant espectacular com a Cape Maclear, on està el parc marí, però prou interessant com per repetir l'esdemà! El mateiral -ulleres, tub i aletes- era gratis -igual que al lodge de Nkhata Bay- cosa que vaig aprofitar bastant; a la que no sabia que fer, m'agafava unes ulleres i un tub i cap a l'aigua a veure peixos!
A Likoma també vaig aprofitar per escriure posar al dia el diari, que l'he tingut molt abandonat ultimament. Ja no el blog, que no tenia internet per actualitzar-lo, sinó fer memòria i escriure el que m'ha anat passant aquestes últimes setmanes, des de Zàmbia.
El dissabte ja venia el Ilala una altre vegada, en direcció a Nkhata Bay una altre vegada. Aquesta vegada va arribar molt puntual, només 10 hores de retard. El que fa el ferri per recuperar temps quan porta molt de retard, com a l'anada, és no parar a algun dels llocs on hauria de parar. Això representa, per exemple, que la gent que havia agafat el Ilala amb intenció d'anar a Metangula -l'única parada de Mozambic- s'ha d'esperar una setmana més al ferri, esperant a que pugi tot el llac i torni a baixar amb l'esperança de que aquesta vegada vagi millor de temps i al capità li vingui de gust parar a Metangula. A Likoma això no passa, el ferri para sempre, més que res xq a la illa no hi ha fàbriques, ni produeixen gairebé res, i per tant depenen 100% de les provisions que porta el ferri cada setmana.
Doncs bé, el vaixell va arribar sobre les 7 de la tarda, ja de nit, fet que va ser una pena ja que tenia l'esperança que vingues de dia i poder fer algunes fotos a la bogeria del desembarcament a les platges, però bueno, dubto que me'n oblidi mai! Un cop al ferri, deurien ser les 11, vaig treure la màrfega i em vaig posar a dormir. Feia molt de vent, i l'estat de la “mar” era molt pitjor que a l'anada. Per sort encara em quedaven biodramines, però vaig preferir posar-me a dormir i així oblidar-me de tot. Em vaig anar despertant durant tota la nit; ara tinc fred, ara el ferri es mou massa, ara tinc set, ara fa molt de vent, ara em dona una patada un que passava per allà -el ferri no està gaire ben iluminat, i és fàcil entrevancar-te amb la multitud de gent que hi ha tirada per terra intentant dormir-. Per alegria meva, a les 9 del matí ja estavem davant del port de Nkhata Bay, i injenu de mi creia que baixar sería inminent. Al primer intent d'aproximar-se a la plataforma, no se exactament que va passar que el ferri va trencar alguna cosa del suport de la plataforma, i va haver de fer marxa enrera. Despres d'unes 6 hores esperant al ferri a 100m de la costa, ho van arreglar. Aquestes 6 hores van ser entretingudes; a mig matí es va posar a ploure, i tothom a còrrer intentant eixuplugar-se sota els toldos trencat que hi ha en una part de la coberta. Almenys va resultar entretingut, i per fi vaig veure la meva primera pluja africana! La veritat és que els núvols impresionaven, feien por de lo negres que eren! I van aparèixer en cosa de 30min. No vac ser una pluja torrencial, ni molt menys, però despres dels 3 mesos més calorosos de la meva vida, es va agraïr molt gratament que refresquès una mica!
Ah! un detall tant de Likoma com de tot el mes de Novembre en general; he menjat centenars de mangos -no és un dir, molts dies en menjava 5-6-7...-. El lodge on estava allotjat a la illa es deia Mango Drift -acumulació de mangos, o algu així- i només llevar-me feia un cop d'ull a l'arbre i agafava el mango que més bona pinta em feia! Realment era un lloc paradisíac, acampat a la platja, aigües turqueses, fruita fresca, cervesa barata...:)
Uncop a Nkhata Bay, vaig agafar un bus cap a Mzuzu, l'última “ciutat” important del nord de Malawi. Aquí m'hi he estat 2 dies, bàsicament conectat a internet actualitzant el blog. Mzuzu no te res d'interessant que no tingui cap altre “ciutat” de Malawi, però és una bona parada abans d'anar cap a Tanzania; hi ha internet, bancs, supermercats, estació de bus...osigui que despres de fer tot el que necessitava, demà al matí agafo un bus cap a Livingstonia -algun museu i bon lloc per observar el llac des d'un punt elevat-. La nit de dimecres allà i dijous al dematí cap a Karonga -un altre museu amb les restes del Malawisaurus, no cal ser molt inteligent per deduir que és un fossil d'un dinosaure trobat a Malawi-. Una altre nit allà i el divendres a primeríssima hora del dematí vull agafar un altre bus que em porti cap a Tanzania, a Mbeya. Allà només vull anar-hi per enllaçar amb un bus o tren que em porti cap a la capital, Dar es Salam. Vull anar-hi ja xq en un mes tinc l'Anna aquí, i hauria de tenir-ho tot ben organitzat per pdoer aprofitar bé el temps les 2 setmanes que estarà ella per aquí; quines ganes tinc de que estiguis per aquí bonica!! També vull informar-me dels preus dels safaris i tot plegat i intentar trobar la manera més barata de visitar el nord de Tanzania i la illa de Zanzíbar, tot i que sent les dates nadalenques segur que no serà fàcil trobar algu barato...
Una altre raó -secundària, però no poc important- per la que vull estar a finals de la setmana que ve a Dar es Salam, és el Barça-Madrid del dilluns!! Despres de 3 mesos sense veure cap partit del Barça, aquest no me'l puc perdre!! I suposo que si estic a la capital de Tanzania podré veure'l algun bar, o algun lloc trobaré! Tot i que sembli que per saber que el barça madrid és el dilluns pugui estar molt pendent del que passa a Catalunya us ben asseguro que no m'entero de res. Tota la informació que tinc és la que distorsionen els de rac1; algunes nits, si he tingut internet i la possibilitat de descarregar-me algun podcast, escolto “La competència” o “La segona hora”, i la veritat és que em va molt bé per no perdre del tot el contacte amb la realitat que m'espera quan torni, i per no tornarme boig jo aquí tot sol amb gent que només parla angles o Chewa...s'agraeix escoltar algú que em parli en català de tant en tant!!
Bueno doncs, despres d'aquesta superactualització del blog en 2 dies, em torno a desconectar de la xarxa fins, segurament, la setmana que ve. Ja donaré senyals de vida!!
PD: Com me'n alegro de no saber les tonteries que deu anar dient el torracollons del Mourinho...
