Liwonde - Lake of Stars - Monkey Bay

20/10/10

Muli Branji?? -com esteu?-

Tal i com vaig acabar dient a l'última entrada del blog, “aquests són els plans, aviam si els compleixo”. Doncs al final no els vaig complir...em vaig llevar d'hora el dilluns (6am) amb la intenció d'anar a fer unes excursions a Mulanje, però mentre estava desmuntant la tenda, ja amb la maleta feta, vaig anar canviant d'opinió; com ja vaig explicar, és una muntanya dura i no tenia ganes d'anar a patir, tampoc em volia deixar més pasta en guies, portadors...a més a més eren els meus últims dies al sud de Malawi i tenia ganes de disfrutar-los (ara estic al llac, i no tinc intenció de tornar a baixar). Si volia disfrutar, no tenia cap dubte on anar; Bushman's Baobab un altre cop!! Per tercera vegada em vaig plantar allà! I com no podia ser d'una altre manera els primers en rebrem van ser els elefants:) Estava en un taxi (aquesta vegada un cotxe, no una bici) i uns 100m abans d'arribar al campament allà estaven al mig del camí. Vam parar, vam retrocedir uns metres i vam parar el cotxe, per esperar aviam que feien. Amb tranquil·litat van anar creuant la carretera un a un. Cadascun d'ells es parava, ens mirava, i continuava la marxa. Era una manada d'uns 20 elefants. Quan ja havien passat tots i estàvem a punt d'engegar el cotxe, ens vam emportar un susto...van aparèixer tots els elefants de cop una altre vegada al mig del camí i alguns d'ells ens van fer un “amagu” d'atacar-nos; amb les orelles obertes 4 o 5 d'ells van avançar uns 3m cap a nosaltres per intimidar-nos. Vam pillar la indirecta i vam fer marxa enrere amb el cotxe...uns metres més enrere vam trobar 2 homes que estaven intentant fer fora els elefants (a la vora del campament hi ha “cases” i els elefants hi van sovint, quasi cada dia, a fotre's lo poc que poden cultivar a l'estació seca). Els fan fora a “balazos”. A mi m'havien dit que disparaven a l'aire, però això no és el que jo vaig veure; un dels tios portava una escopeta i disparava a saco contra els elefants, tot i que diria que no els hi va donar cap vegada -no se si per mala punteria o per molt bona-. Uns minuts desprès els elefants van marxar i vaig poder arribar al campament. No està malament per començar, no??

Doncs aquesta no va ser l'única sorpresa del dia, n'hi va haver dues més; al matí, a Blantyre, vaig estar xerrant amb unes de Canadà que marxaven cap al sud, a una reserva. Els hi vaig estar parlant de Liwonde, i la conversa va acabar en que jo marxava a Mulanje i elles al Majete National Park. Unes hores més tard ens vam trobar tots a Liwonde:) No se que té aquest lloc que atrau a la gent!! L'altre sorpresa, la millor, és que el Pieter, està fent un centre de recuperació de fauna salvatge, rotllo reserva. M'ho havia comentat, que era una cosa que feia anys que li rondava pel cap, però creia que era algu que tenia en ment per fer a llarg plas! Doncs no! Vaig arribar i em va dir que ja no treballava allà, que havia deixat la feina i que l'endemà començava a construir la reserva!!! Quin tio...no te un puto duro i s'enfanga a fer algu gran...però d'això es tracta, no? De perseguir els somnis!! De moment no hi ha res, però ha contractat varis de la zona que ja coneixia (alguns gent que havia treballat al campament i que el gran gefe els havia fet fora sense motiu) i estant “manos a la obra”. És increïble la manera com construeixen aquí; primer netegen la zona d'herbes, arbustos i si cal d'arbres, i quan està tot net el Pieter fa unes línies al terra, a lo bastu, com qui dibuixa a la sorra de la platja, delimitant el que construiran. Desprès els currantes (que treballen de 6am a 5pm sense descans a ple sol) comencen a foradar amb pic i pala per fer els fonament per les parets. Us recordo que a mi se'm torçaven les piquetes especials per terra dur, osigui que no és cosa fàcil foradar la terra aquí! Imagineu-vos si està dura que a part de pic i pala també fan servir destrals...A baix hi ha fotos!

Al Bushman's m'hi he estat de dilluns a dijous, i la veritat és que he estat molt apàtic...sense ganes de fer res, ni de parlar (el Pieter em va preguntar que si el viatge anava bé, que em veia aixafat) però no patiu, tot anava bé, el que passava és que feia una calor insuportable!! Dono dades perquè entengueu de que estic parlant; a l'ombra, 40º, se'm va ocórrer posar el rellotge que tinc amb altímetre, brúixola i demés al sol durant 15 minuts a les 13h. Em va marcar 56º, el vaig deixar 5 minuts més i 59º. Pel bé del rellotge el vaig treure del sol...collons!! Cal comentar que el dia anterior, que jo diria que encara havia estat més calorós, vaig estar 1h cuinant en un foc al terra en ple sol!! Com no havia d'estar apàtic?? Prou feina tenia en pensar en català només em faltava demanar-li al meu cervell que penses en anglès per xerrar amb la gent...Visto lo visto, vaig decidir cuinar d'una altre manera. Vaig posar la carmanyola plena d'aigua al sol, em vaig esperar 10 minuts i hi vaig tirar espaguetis. 30 minuts i els espaguetis estaven fets, sense foc!!! Una llauna de tomàquet fregit i cap a dins! -Estupendu-

Hi he estat pensant molt amb el projecte que està engegant el Pieter; és exactament el que havia estat buscant per internet des de Barcelona i no ho havia trobat! Un centre de rehabilitació de fauna, barato (el Pieter ja m'ha dit que si hi vaig no cal que pagui res), on hi pugui estar temps col·laborant, i a més a més entre amics...que més es pot demanar?? El Pieter m'ha dit que els hi aniria molt bé la meva col·laboració, per documentar el tema i tot el que hi passi. L'únic problema és que ara per ara l'únic que es pot documentar són els negres treballant com a negres!! I això ja ho he fet. Em va dir que en 2-3 setmanes estarà construït tot lo imprescindible per començar a funcionar. Tot i això, no se jo lo factible que és tot plegat; d'on treurà els animals a rehabilitar? Si els troba al mateix parc, com els portarà cap al centre? Amb una murralla?? Té bons contactes com per exemple un tio que té una empresa antipoaching -furtius- que treballa en tot el sud d'Àfrica -jo també el conec, el vaig conèixer la primera setmana a Lilongwe-. Si ho està muntant és que ell ho veu més factible que jo! Una altre cosa que he apres aquí és que un no ha de deixar de fer res només xq sigui complicat o suposi un problema; si realment vols fer una cosa, fes-la; presenta't amb el problema i ja s'acabarà resolent d'alguna manera o altre. Com em contesten aquí moltes vegades que pregunto “is it possible to...?” -”is not impossible”. Pos ja està, a por ello! Felicitats Pieter!!

Pu lu tant! Li vaig dir al Pieter que de moment jo segueixo amb el meu viatge. Ara estic al llac, dissabte o diumenge vull anar a un PN de Zàmbia i desprès tornaré al llac. Durant el Novembre em mouré per Malawi amb el ferri que creua el llac un cop per setmana. Ara començarà l'època de pluges i serà complicat moure's per terra. La intenció era estar a Tanzània a finals de Novembre, però si veig que em costarà molt continuar el camí, potser me'n torno cap a Liwonde quan ja estigui tot engegat i més ben muntat i m'hi passo tot el mes allà. Llavors pillaria un vol de Malawi a Dar es Salam per trobar-me amb l'Anna per Nadal. I el sud de Tanzània ja el deixarem per més endavant:) diuen que que Africa és com la Índia, que tothom hi torna! Això és el que penso ara, però com veieu els meus plans canvien diàriament!! Potser veig que és fàcil moure's cap a Tanzània però vaig igualment a la reserva...

Continuem! Lake of Stars; en principi hi havia d'anar amb el Pieter, però com veieu el tio té coses més importants al cap que anar a un festival de música que pot anar-hi cada any!! Divendres de bon dematí vaig anar cap a Mangochi, el poble més important abans del Nkopola Lodge, on ha estat el festival. De camí, estava al minibus -ple de gent com sempre-, deuríem anar a uns 80-90km/h i de cop es va obrir el maletero. Tothom es va aixecar de cop i vaig veure com la meva motxilla -i una bossa d'una dona- queia a la carretera i i començava a rodolar!!! Dins la motxilla hi tenia el portàtil i 4 ous...la motxilla està tota rascada, plena de forats, i la funda de la tenda de campanya també -si no l'hagués folrat amb cinta americana ja no tindria tenda-. Sorprenentment, el portàtil està estupendu, com a nou! I dels 4 ous, només se'n va trencar un!! Encara no ho entenc ara...seria una bona propaganda per ASUS i per les gallines que van pondre els ous!! Sort que els portava dins d'una bossa i el que es va trencar no m'ho va enguarrar tot! L'únic que es va trencar -encara no he provat la gravadora de DVD- va ser el cable del carregador del portàtil, tallat per la meitat! De moment encara se connectar 2 cables i ja funciona:) La motxilla de moment va fent, però l'hauré de cosir xq els forats no vagin a més! Un cop a Mangochi, vaig intentar treure diners. Divendres era festa nacional a Malawi, i els bancs estaven tancats. A més a més de 4 bancs que hi ha a Mangochi només funcionava un caixer automàtic, i a ratus! -no hi ha més caixers en 50km a la rodona-. Intentant localitzar un banc vaig conèixer 3 anglesos -Paul, James & Chris- que anaven amb un cotxe llogat. Vaig anar amb ells al banc, i desprès a comprar, i desprès m'hi vaig acoplar per anar al festival (a 20km), i vaig acabar plantant la tenda al costat d'ells! O sigui que m'he passat els 3 dies de festival amb ells! Bona gent. La veritat és que em recordaven una mica als del local:) el Chris era un tio una mica com jo, amb la càmera amunt i avall, el James em recordava al Gil, un tio gros però un tros de pa, i el James podria ser qualsevol altre del local...en quant al festival, posats a comparar, era una espècie de FIMPT; música de tot arreu, sobretot africana, però també algun grup angles (el festival està organitzat per anglesos). Un lloc idíl·lic -opineu vosaltres mateixos amb les fotos, cliqueu sobre les fotos per fer-les més grans, sobretot les panoràmiques- un festival de música a la platja no passa cada dia! Han estat 3 dies intensos. El festival obria les portes cada dia sobre les 13h i tancava quan sortia el sol. Nosaltres acostumàvem ha arribar sobre les 16 i marxàvem de matinada -3, 4, 5am-, que ja és més que suficient. El problema dels festivals a Catalunya és que a partir de les 10 del dematí ja no es pot dormir dins la tenda de la calor que fa. Aquí anàvem a dormir cap a les 5, a les 6 sortia el sol, i cap a les 7.30 ja no s'hi pot estar...xq jo no pugui continuar dormint ja ha de fer calor ja!! Han estat 3 dies intensos, i he acabat cansat...per recuperar-me em vaig quedar el dilluns al mateix lodge on estàvem allotjats, i els anglesos van anar cap al sud, zona que jo ja em conec prou!!

Ja descansat i sense resaca, dimarts hem vaig llevar per anar ha una altre zona del llac, més concorreguda (jo era l'únic hoste del lodge el dilluns, un cop acabat el festival). El lodge on estava allotjat estava al mig del no res, en un desvio de la carretera principal. Durant el festival estupendu, ells tenien cotxe, però ara estava jo sense vehicle a 20km del poble més proper. Tot carregat, vaig començar a caminar per la carretera direcció nord, amb l'esperança de que algun minibus, camió, camioneta...alguna cosa motoritzada i amb rodes em fes les coses més fàcils!! Anaven passant vehicles en direcció sud, però en direcció nord res de res...més o menys 1h desprès de començar a caminar va passar una furgoneta -tipus les dels vidriers però sense l'estructura pel vidre- i es va parar. Ja portava gent darrera i per 1€ em van portar fins a Monkey Bay. Bueno, això em van dir, però a mig camí van parar la furgo i em van fer pujar en un bus -sense tornar a pagar-. No és el primer cop que em passa que de cop paren i em fan canviar de vehicle, però no ho acabo d'entendre...Monkey Bay no té massa, és un poblet a la costa. Molts pescadors i molt de peix però poca cosa més. Vaig caminar uns 4km des d'on em va deixar el bus fins al lodge -n'hi havia de més a prop, però eren més cars-. Estava a la platja, amb el bar a 10m de l'aigua, en una badia maca maca. Vaig intentar fer unes fotos al llac i als pescadors, però em va ser impossible; a la segona foto, una manada de nens va venir cap a mi xq els hi fes fotos. Jo els hi ensenyava a la pantalla de la càmera i així vam estar una bona estona...vaig fer bones fotos! Però vaig acabar una mica cansat de tant de nen, em van agobiar una mica...

Una nit a Monke Bay i cap a Cape Maclear, a uns 10km. Un trajecte interessant, diria que vam batre el rècord de persones i coses dins el minibus...23persones!!! Amb les seves respectives pertinències; galledes de plàstic o de fang plenes fins dalt, anàvem 4 muzungus amb les nostres respectives motxilotes, mares amb nens...al món civilitzat només hi podrien anar 12 persones!! Tot i això, el minibus em va deixar a la porta del lodge on estic allotjat. Es diu Fat Monkeys (monos gordos!), tot i que encara no n'he vist cap! Tinc la tenda plantada a la sorra, a uns 20m de l'aigua del llac, ahir a la nit em vaig adormir escoltant les onades:) És un lloc paradisíac, amb el bar encara més a prop de l'aigua, pescadors, 3 illes davant de la platja...i amés a més barato! 2,5€ la nit!! Tot i això aquest matí m'he sentit malament; he anat al mercat del poble, i és un xoc estar en un hotelet d'aquest fotent-he les teves cervesetes fresques i sopant una pizza, com un rei, escoltant música i disfrutant de la vida i sortir i veure la precarietat en que viu la gent d'aquí, en les seves cabanyetes, intentant vendre qualsevol cosa; intentant sobreviure...i encara et saluden amb un somriure d'orella a orella.

Ahir vaig conèixer un tio d'Alicante, Jorge, però que fa quasi 5 anys que no para per les espanyes. Ha estat viatjant per centre i sud amèrica 4 anys, i va venir a Àfrica pel mundial. Em va dir que feia alguna cosa de malabars amb ampolles, a lo barman. També porta unes masses, i avui he estat bona part del dematí fent malabars a la bora del llac Malawi! El millor escenari on mai he fet masses!! Ha estat molt bé, i com que aquí tinc bastant de temps lliure em sembla que em construiré unes masses amb canyes o alguna cosa...ara m'ha entrat el mono dels malabars una altre vegada!!

Avui és dijous, segurament estigui aquí fins diumenge i dilluns al matí cap a Lilongwe per enllaçar amb un altre bus cap a Zàmbia. Uns dies per allà i tornaré a Malawi. El visat em caduca el dia 6 de Novembre, o sigui que ja m'anirà bé sortir i tornar ha entrar al país per renovar-lo i tenir 30 dies més a Malawi.

Catalunya continua al mateix lloc del mapa?

Cambio y corto!!

el Pieter fent els plànols del bar in-situ


les mosques també necessiten intimitat





a la bici-taxi cap al festival!