Cape Maclear

03/11/10

Xitxarel·los!!

Desprès de quasi 15 dies sense actualitzar el blog, tinc molta feina a fer...la setmana passada vaig estar a Cape Maclear, al llac, i aquesta setmana passada al South Luangwa NP, Zàmbia. Comencem pel principi;

Com ja vaig explicar al final de l'última entrada del blog, després del Lake of Stars i Monkey Bay, me'n vaig anar cap a Cape Maclear. Vaig estar uns quants dies acampat a la platja (5?). La veritat és que és un lloc per quedar-s'hi de per vida, però un ha de continuar descobrint Àfrica! El caixer automàtic més proper està a uns 80km, fet que ja em va anar bé per no apalancar-m'hi! Van ser un dies de relax absolut; tirat a la platja, fent foticos i banyant-me al llac! Un dels dies vaig fer una miniexcurció a una muntanya que hi ha al costat est de la platja. Volia anar-hi per tenir una vista panoràmica del lloc, ja que com veureu a les fotos és una platja llarguíssima. Durant tota la platja hi ha lodges -hotelillos- un darrera l'altre, tot enfocat al turisme. És una espècie de Benidorm a l'africana; parada obligatòria per tothom qui visita el llac Malawi. Aigües cristal·lines i peixos de colors -cíclids-. Segons diuen, el millor lloc del llac per fer snorkel -la manera guai per dir que et poses unes ulleres i un tub disposat a observar el fons marí (llaguí?)-. No se si ja ho havia dit, però hi ha més especies de peixos al llac Malawi que en tots els llacs d'Amèrica del nord i Europa junts, i com no podia ser d'una altre manera, una tarda vaig anar a fer snorkel.

El que fa tothom és pagar 25$ -o més- i anar a una illa que hi ha davant amb una llanxa motora. Jo vaig fer el mateix, però per 10$; en ves d'una llanxa, vaig anar amb un tio local amb la seva canoa fins a l'illa. Una experiència molt millor que embotir-me en una llanxa per guiris. Va ser molt més cansat del que creia -remàvem els 2-, i a mig camí creia que no tindria forces per nadar...però un cop a l'illa i al veure la quantitat de peixos que hi havia, va ser com prendre's un redbull!! Mare de Déu!!! Feia cosa i tot tirar-se a l'aigua! Perquè us en feu una idea dels peixos que hi havia, si et posaves un tros de pa entre les mans i les submergies, podies agafar els peixos amb les mans!! I no peixos com els del port de Vilanova no; peixos grocs, verds, blau elèctric...era com estar-se banyant en un aquari!! I els peixos no tenen cap por de les persones, al contrari, eren ells els que venien cap a mi a inspeccionar-me!! Im-Presionante! A partir d'ara balbucejar a ses illes em semblarà poca cosa...tenia intenció de fer submarinisme, ja que havia llegit que al llac Malawi és el lloc més barato del món per fer-ne, però per varies raons no en vaig fer; potser fa uns anys si que era molt barat, però ara per ara els preus són similars a Barcelona (entre 300-450$ 4-5 dies) i la veritat és que tampoc cal, els peixos estan per la superfície!! Com que és una cosa que l'Anna també vol fer, m'ho reservo per més endavant amb ella! L'única cosa negativa és que no tinc fotos ni dels peixos ni de l'illa; tot i que no ho he provat dubto que la meva càmera sigui compatible amb l'aigua, i la canoa de fusta -un tronc buit per dins- no donava gaire seguretat...

Darrera de la línia d'hotels a la vora de l'aigua, hi havia la realitat africana; cases de totxo de fang amb sostres de palla -tinc ganes de veure el que passa a la que comencin les pluges...-. Tot i això, la vida es fa a la vora del llac; pescadors arreglant xarxes, peixos assecant-se al sol, nens jugant, gent dutxant-se al llac, fregant els plats...fins i tot els cuiners del lodge netejaven les “paielles” al llac! Els peixos que pesquen no són cíclids -els peixos macus de colors- ja que està prohibit -és un parc natural-, la majoria són uns peixets petitíssims que els deixen assecar al sol i desprès se'ls mengen sencers, cap i tot. També pesquen peixos més grans, com per exemple el Chambo -peix per excel·lència a Malawi- o el peix tigre -el que em vaig menjar en un restaurant, a baix hi ha foto-. Encara hi ha peixos més grans, que els cuinen a la barbacoa o bé els deixen assecar, sovint lligats al parabrises dels minibusos que recorren el país -d'això encara no he pogut fer cap foto, però vaig flipar-. De moment no m'he atrevit a tastar-los, no tenen una pinta massa atractiva ni saludable, però desprès de 2 mesos a Àfrica sense cagarrines, crec que el meu estomac està preparat!!

Un dels dies que rondava pel poble, uns nens em van dir que tenien un grup de música, que anés amb ells i que em tocarien algu. Jo m'esperava la cosa més cutre i arrítmica del món, però em van sorprendre molt gratament. Amb una bateria feta amb fusta i pell d'ovella, un filferro ple de xapes d'ampolla i una guitarra metàl·lica artesanal em van tocar unes quantes cançons prou bones. Els hi vaig donar 200KW -1€- a repartir entre els components del grup. Una altre experiència més de l'Àfrica autosuficient!

I desprès d'uns dies per allà, minibus a les 5 del matí cap a Monkey Bay, per enllaçar amb un altre bus cap a Lilongwe, “pit stop” abans d'anar cap a Zàmbia! La primera foto -que hauria de ser l'última- està feta des del bus. Com veieu sempre que el bus para queda envoltat de gent intentant vendre de tot als passatger; des de menjar -pa, dolços, ous bullits, xocolata, samosas, fruits secs...-, beguda -cocacola, fanta, llet, aigua en bosses de plàstic tipus els peixos que et toquen a la tómbola...-, fins i tot et venen gallines vives!!