aventurilles per l'Est d'Àfrica: Malawi 6-2 Tchad

10/10/10<----quina gràcia! 10/10/10!!

5 dies desprès de dir que me'n anava al Mount Mulanje, encara no he marxat!! viatjar sol i amb temps té els seus avantatges; qualsevol pla existent pot canviar la nit anterior!! Bàsicament vaig canviar els plans per tres raons:

1-mica en mica li vaig agafant el tranquillo a Blantyre, no està tant malament com creia el primer dia!

2-dissabte feien un partit de futbol, Malawi-Tchad

3-vaig conèixer bona gent!

Diria que era dimarts que escrivia l'ultima entrada. La intenció era marxar dijous a primera hora, però dimecres a la tarda vaig conèixer una parella de Vigo; Uxia i Simón. Com no podia ser d'altre manera, molt bona gent!! Ell ha estat a Harare, Zimbabwe, treballant com a cuiner durant 3 mesos, i ella ha vingut els últims dies per viatjar una mica per aquí. Han estat uns dies a Malawi i van marxar dijous al migdia cap a Dar es Salam. Vam estar una tarda i un matí junts, com s'agraeix tenir unes quantes hores de desconnexió de l'anglès per expressar-se en llibertat, encara que hagi de ser en castellà!!

Als 10minuts d'haver marxat vaig conèixer un tal Gift -aquí a la que et despistes estas xerrant amb algú!-. Va resultar ser un Rastafari, però un Rasta de veritat, no aquests pijos que porten rastes xq és guai, vaig fer una foto i tot al paper oficial que té com a membre de l'església Rastafari!! Vam xerrar una estona al bar d'on estic allotjat. Cal destacar que on estic allotjat és un bar que com a afegit té habitacions i un espai on plantar tendes de campanya, el centre del lloc és el bar, i no un bar tranquil precisament; la nit de dimecres van tenir la musica a tota llet (a+a+ era trance!) fins 2/4 de 5 del matí! Sort que aquella nit estava cansat, q sinó...A lo que anava! Vaig conèixer el Rasta i vam quedar per l'endemà al matí per anar a comprar les entrades; a les 8 el tenia rondant per la meva tenda! De camí a comprar les entrades vam passar pel mercat, a fer una visita a uns amics seus que hi tenien una paradeta. El que tenien per vendre eren 2 gorres d'aquestes rastas que les feien ells -un n'estava cosint una- i dues samarretes; una que es veia nova, però l'altre estava fatal, bruta i amb forats per totes bandes, i encara me la volien vendre!! Els hi vaig comentar que si que volia comprar una samarreta, però no aquella, una de la selecció de Malawi per anar mudat al partit! Als 5 minuts tenia la samarreta, i de la meva talla; un dels de la botiga, que té un amic que té una altre parada i que té samarretes de futbol! Allà es coneixen tots...la vaig comprar per 4000KW (20€), la tarda anterior havia preguntat el preu en una parada i m'havien dit 5500! És pasta per ser Malawi, però les coses aquí no són gaire més barates que a les Espanyes, i la samarreta del Barça costa 65€...a més a més és un bon record de Malawi! Bé, desprès de justificar-vos el gastu, continuo. Els hi vaig fer unes fotos a la paradeta i vam continuar la caminata fins a ¾ de camí del centre comercial per comprar les entrades -amb lo bé que va el servicaixa!-. El Gift no anava ha anar al partit, però com que ens havíem fet bastant col·legues i a més a més preferia no anar-hi sol, el vaig convidar -tranquils, preu de l'entrada 200KW=1€-. Amb tot això ja era tard; ell va marxar cap a casa seva -viu al costat de Limbe- i jo a dinar alguna cosa i desprès cap al Doogles, on estic allotjat. Al arribar li vaig donar una entrada a un barman -me l'havia encarregat- i va ser una tarda tranquil·la de lectura espesa!

Vaig anar a dormir aviat, ja que havia quedat amb el Gift a les 7! Em va passar a buscar pel Doogles, i vam tornar cap a casa seva. Dissabte vam caminar un munt!! Vam agafar un bus per anar a casa seva. Desprès del bus 15minuts caminant per arribar-hi. Hem va presentar a sa mare, i vam fer un te i unes galetes a casa seva. Llegir el diari, mirar una mica la tele i desprès vam anar cap a casa el seu pare -40 minuts més caminant!-. Va resultar que el seu pare ha estat el líder de l'oposició els últims 10 anys! El Rajoi de Malawi! Feia poc que s'havia retirat, ja era gran l'home! La casa tampoc era res de l'altre mon, en molt pitjor condicions que qualsevol casa de la collada! Això si, el tio tenia un BMW i un Jaguar aparcats al costat de la casa!! Per sort desprès son pare ens va portar en cotxe cap a casa de la mare -estan divorciats-, com corria el Sr!! Vam agafar les coses i vam anar tirant cap a l'Estadi, el partit era a les 14.30, però aconsellen estar allà sobre les 12; havíem agafat l'entrada no numerada, la més barata, i cal estar-hi aviat per agafar bon lloc i xq es fan unes cues quilomètriques a les portes de l'estadi. Portàvem 20minuts caminants, i me'n vaig enrecordar que m'havia deixat la bota a la nevera de la mare del Gift!! Evidentment vam tornar, un frontal encara el puc trobar, però posa't a buscar una bota de “sigüenza” a Malawi!!

Gairebé 1hora desprès de caminar tornàvem ha estar al mateix punt però amb la bota plena d'aigua fresqueta, fet que vam agrair les 4hores que vam estar a ple sol! Per sort gairebé no vam fer cua i cap a dins! Sincerament, al principi estava cagat! Ja només quan ens acostàvem estava tot ple d'homes negres, molts d'ells borratxos, tothom mirant-me i dient-me coses! Vaig estar a punt de dir-li al Gift que anava a pixar i desaparèixer...però m'ho vaig intentar prendre amb filosofia, i va compensar! Estàvem asseguts esperant a que comences el partit i un altre rasta va saludar al Gift; no es coneixien, però entre rastes són com una família. Ens va dir que anava a l'altre banda de la grada, i vam anar amb ell. Quin personatge!! Abans he dit que el Gift era un Rastafari autèntic; mentida! aquest era el de veritat! Desprès me'n vaig adonar que és un dels representats de l'església Rastafari de Malawi...!! Ja veureu a les fotos que té tota la pinta, quines pintes! Tota l'estona amb un bastó, em recordava el follet tortuga!! Li vaig poder fer unes bones fotos:) Tot i tenir un personatge com aquell al costat -bueno, 2!- ells no eren el centre d'atenció de la grada, sinó jo! Era un dels pocs blancs de l'estadi -intenteu-ne trobar algun altre a les fotos!!- i tothom em deia coses, em venien a saludar, m'abraçaven, li feien petons a la bandera de Malawi de la meva samarreta...amb lo que m'agrada a mi ser el centre d'atenció! Al principi estava una mica tens, però mica en mica ja m'ho vaig passar bé! I vist el bon rotllo de tothom fins i tot em vaig atrevir a treure la càmera i fer algunes fotos!

El partit va ser impressionant, no només xq va guanyar Malawi per golejada, l'ambient era una festa! Una altra cosa que tenim per aprendre...no com l'afició del barça, erròniament anomenada la millor afició del món...cridant tota l'estona, cantant, saltant, hi havia varis grups de gent per tot l'estadi que tota l'estona anaven corrent d'una banda a l'altre, amb banderes, alguns disfressats, rient, cantant...era més entretingut mirar la grada que el partit, i això que hi van haver 8 gols!!

Les coses “normals-occidentals” com anar a un festival de música o a un partit de futbol passen a ser interessantíssimes a Àfrica, o almenys ho són pels meus ulls europeus. De moment puc dir això del partit de futbol, aviam que tal el festival!

Vaig dir que al blog només explicaria les coses bones, o sigui que no explicaré que ahir vaig perdre/em van fotre el mòbil:) me'n vaig adonar desprès del partit de futbol, caminant amb el Gift cap a on estic allotjat. O el vaig perdre, o alguna de les abraçades no tenia bones intencions...

Si res no canvia en les properes 12h, demà a primera hora m'aniré a comprar un mòbil -a Blantyre m'estic deixant molts calers! Ja hauria fet bé d'estar-mi només 2 dies!- i desprès me'n aniré cap a Mulanje. Aviam si és veritat! Volia estar-mi més dies a Mulanje, però m'han dit que és una muntanya dura, fa pujada, molta pujada, i tota l'estona és pujada, i a més a més si no et vols perdre has de comptar que li has de pagar uns 10$ al dia al guia. Pu lu tant, arribo demà al peu de la muntanya, pujo dimarts de bon dematí, dormo a un refugi, faig una mica de ruta, dormo a un altre refugi i dijous de bon dematí baixo i vaig cap a Blantyre, per agafar un altre bus cap a Liwonde, i allà una bici-taxi xq em porti fins al Bushman's Baobab. Allà em trobaré amb el Peter per anar el divendres al matí cap al festival. Aquests són els plan, aviam si els compleixo!!

Hasta la vista!!