Amb un mes de retard arriba.....Zanzibar!!!
A l'illa ens hi vam estar una setmana, la primera nit a Stone Town i les altres a la fantàstica platja de Kendwa.
Com veureu a les fotos, el més maco de Stone Town és el seu casc antic, que a la vegada és el centre del poble i la part que dóna al mar, on hi ha el port. 3 coses indispensables; perdre's pels carrerons del casc antic, veure la posta de sol des de davant de l'hotel Africa -no des de la plaça dels jardins com diu a la guia- i anar a sopar -ara si- a la plaça dels jardins, on cada nit es munten unes paradetes que et serveixen peix i marisc fresc -entre les varietats podem trobar barracuda o tauró- o les típiques pizzes de Zanzibar -una massa finíssima amb la que fan un paquetet i li posen carn picada, formatge, ou, ceba, maionesa...bomba calòrica però boníssim! i també de dolces amb nutella, mango i plàtan-.
Des d'allà vam llogar una vespa i ens en vam anar cap a Kendwa, una de les millors platges de l'illa. Sorra blanca, aigües turqueses, amaques, cerveseta fresca...com veureu, un stresss!! Tot i els luxes no vam deixar de compartir habitació amb formigues gegants, aranyes, escarabats, termites que sentíem rosegar la fusta i fins i tot escorpins!
Un dels dies vam agafar la vespa i ens en vam a anar a Nungwi, on vam dinar, ens vam informar per anar a fer snorkel l'endemà i vam anar a veure un aquari de tortugues -tortuga careta o babaua-, que al principi no prometia gaire però que va ser impressionant! No només vam poder donar menjar a les tortugues sinó que les vam poder agafar i tot!!! Una gran experiència:)
L'endemà vam anar a fer snorkel a l'altre banda de l'illa, amb una barqueta on tothom anava a fer submarinisme. La veritat és que ja vam veure força coses tot i no submergir-nos tant; multitud de peixos de tots colors, estrelles de mar gegants i també de colors, cloïsses de 30cm i molt de corall! Ni al llac Malawi!!
Tots els dies van ser per recordar, però l'últim ens esperava una d'aquelles coses que passen a Àfrica...Estàvem tornant de Kendwa cap a Stone Town -uns 40km-, jo portava la vespa i anava seguint un dalla-dalla -furgoneta- on hi anava l'Anna amb les motxilles grans, per no anar tan carregats amb la moto -a veureu la foto...!-. Estàvem a uns 10km de Stone Town i ens va parar la policia en un dels múltiples controls de carretera que hi ha. El dalla dalla va passar sense problemes, però a mi el policia em va parar i em va demanar la documentació -jo ja vaig veure de quin plana anava quan li va fotre un cop a la barrera metàl·lica...- em va demanar la documentació i li vaig ensenyar el carnet de conduir internacional -que es diu internacional xq serveix a qualsevol part del món!-. Doncs ell em va dir que no, que a Zanzíbar allò no servia per res i que anés amb ell a "1h a l'oficina". El Sr. policia em va ensenyar un llibre, el qual va obrir i em va donar a llegir varies pàgines ja que li estava dient que no entenia xq no era vàlid el meu carnet de conduir. Quan vaig acabar de llegir jo li continuava dient que allà no deia res que estigues complint i que no entenia xq havia de pagar una multa de 50$. Amb tot això, l'Anna estava pujada al dalla dalla anant cap a Stone Town, carregada amb les motxilles, envoltada de gent local i sense tenir massa idea d'on havia de baixar; nervis! Per enllestir-ho ràpid jo li vaig ensenyar al policia els 50.000 Shillings que portava a la cartera -uns 23€- i li vaig dir que era tot el què tenia -portava més diners en una altre banda-. Ell va dir que amb això ja ens podíem entendre, i llavors jo li vaig replicar que me'n deixes 5.000 a mi per poder posar gasolina. Em va obrir el llibre, em va demanar que li poses els diners per allà dissimuladament i tot arreglat. Quan ja marxava encara va tenir la indecència de dir-me que esperava que ens tornéssim a veure aviat...cabró!! Vaig agafar la moto i me'n vaig anar el més ràpid que vaig poder cap a Stone Town, on estava l'Anna esperant-me a la parada d'autobús amb mig atac d'histèria...Una parada d'autobús africana no és el lloc més tranquil on poder-me esperar, tota carregada com anava i sense saber res de mi -a més a més els mòbils no funcionaven!-.
I així va ser l'últim dia a Zanzíbar; per relaxar-nos una mica vam anar a prendre algu a l'Archipiélago, una terrasseta estupenda del casc antic amb vistes al mar. Vam fer temps i vam agafar el ferri de tornada cap a Dar es Salam, on l'Anna agafava l'avió aquella nit cap a Barcelona.
KENDWA
SNORKEL




































































QUE PASADA!!! eres un FENOMENO con las fotos! que guapos y que felices los 2!!! que envidia...SANA!
ResponEliminabesitos mil
Quines fotos més xules! Esteu els dos molt guapos!!!
ResponEliminaFins aviat! Ptns!