aventurilles per l'Est d'Àfrica: L'Anna ja està a l'Àfrica!!! Shangarai+Safari -NYUS!!!-

24/12/10 – 09/01/11

L'espera va ser llarga. Viatjar sol està molt bé, però també tenia moltes ganes de que arribes l'Anna. No canviaria res del viatge, però una de les coses bones de veure coses impressionants és poder-les compartir!! I m'havia reservat el millor de Tanzània per compartir-ho amb ella; Serengueti, Ngorongoro, Zanzíbar...Per fi la tenia allà! Desprès de tant de temps sens va fer raro i tot tornar a estar junts, però evidentment ens vam adaptar ràpidament l'un a l'altre:)

Un cop el visat fet i la motxilla recollida, vam agafar un taxi i ens en vam anar cap a Ubungo, la caòtica estació d'autobusos de Dar es Salam. L'Anna ja va experimentar el que és ser un Mzungu a Tanzània; tothom abasallante i intentant vendre't el que sigui. Vam sortir ràpid del barullu i ens en vam anar a esmorzar mentre esperàvem que sortís el bus cap a Arusha. Va ser una espera llarga, però més llarg va ser el viatge!! En principi Dar es Salam-Arusha són unes 9hores, nosaltres en vam trigar 14!! Va ser perquè l'Anna s'anés acostumant al ritme Africà...pole-pole, que vol dir a poc a poc en Swahili! La culpa la va tenir un accident que vam trobar a la carretera, amb una cua quilomètrica. Quan vam arribar al lloc de l'accident ja feia una bona estona que havia passat ja que la cua ja era impressionant. Tot i això, ni rastre de cap policia que poses ordre, per això ens va portar tanta estona! Mentres estas en marxa encara et va entrant airet per la finestra, però durant les hores allà parats ens en vam enrecordar de l'aire condicionat que no teníem...A les 12 de la nit, per fi vam arribar a Arusha, i rebentats ens en vam anar a dormir. Jo havia estat tota la nit sense dormir, ella la tira d'hores viatjant.

L'endemà era dia 25, dia de Nadal! I va ser un dia de Nadal ben diferent als altres; en lloc d'esperar el pare Noel, nosaltres vam fer de pare Noel! Vam quedar a mig matí amb l'Àngela, una noia canadenca que comparteix pis amb la Maria. Junts vam anar a buscar la Glory, la noia que tanzana que ajuda a la Maria. Els 4 ens en vam anar al mercat a comprar dos pollastres que volíem portar a Shangarai, a casa de la Mama Nice (la mare de la Nice, el Wisdom i el Prince), era el nostre regal de Nadal! Comprar els pollastres al mercat ja va ser una experiència, però anar tots 6 (nosaltres 4 i els 2 pollastres) en dala-dala fins a Shangarai no té preu! Encara sort que sent el dia 25 hi havia poca gent al dala-dala...El bus ens va deixar a la carretera, a la zona de Shangarai, i vam haver de caminar uns 10 minuts fins a la casa, amb els pollastres dins una bossa de plàstic -mirant amunt xq poguéssim respirar!-. Em feia il·lusió que l'Anna pogués veure la família a qui havia anat a visitar tantes vegades amb l'Alain i la Maria, i també era necessari que l'Anna veies la realitat de Tanzània, no només el que veuen tots els turistes -animals i platges paradisíaques-. En ho vam passar molt bé; el Wisdom com a centre d'atenció -com sempre-, la Mama Nice agraïda a la seva manera, una mica callada -com sempre-, i la casa plena de nens, els que viuen allà i tots els de les cases de les rodalies -com sempre!-. L'Anna encantada amb totes les criatures, tots jugant, i al cap d'una estona l'Àngela els hi va donar un paquetet a cada nen que l'hi havia donat la Maria xq els repartís. Només ens faltaven els rens! Desprès vam anar a casa d'una veïna, que ens va convidar a passar una estona.

Unes hores desprès vam agafar el dala-dala, per tornar cap a Arusha, a uns 5-10km. Vam anar a dinar alguna cosa, i desprès cap a l'empresa de Safaris a pagar la morterada que costa fer un safari a Tanzània..tot i això, dels més baratos que es poden trobar. A la conversió era com pagar uns 600€ en bitllets de 5€, una bogeria!!! semblava que estiguéssim pagant molt més del que en realitat pagàvem...més de 2milions de Shilings! Tot i això, ben invertits. Fer un safari a Tanzània és algu que hauria de fer tothom un cop a la vida...

L'endemà a les 8.30 ens venien a buscar els del safari a l'hotel. Nosaltres érem puntuals, però els de l'hotel ens van fer anar tard. Ens volien timar amb el canvi de moneda! Nosaltres no podíem treure més diners amb la targeta de crèdit degut al límit, i ells no acceptaven targeta. Ens van dir que no hi havia problema per pagar en $ o €, o sigui que vam pagar en €. Segons els meus càlculs, el preu que ens havien dit en Shillings corresponia a 67€, ells en en cobraven 80!! Quins ous...jo estava acostumat a que m'intentessin timar cada dos per tres, però no pensava que en un hotel decent també ho intentessin. Ens van dir que ells feien un canvi diferent al dels bancs, i com no podia ser d'una altre manera, jo em vaig posar “farrucu”!! Quan van veure que no estava per tonteries van anar a parlar amb un superior i em van dir que m'ho feien per 75, però fins que no em va dir 70 no em vaig donar per vençut. Començant el dia amb alegria, ja estàvem dins el cotxe per anar de safari! De camí, vam fer una parada tècnica per comprar els bitllets de bus cap a Dar es Salam pel dia 1, no fos cas que tinguéssim els mateixos problemes que a l'anada...

Allà estàvem, dins el cotxe, disposats a passar uns dies de safari pels parc naturals més impressionants d'Àfrica!!! Eren 5 dies de safari; el 1r a Tarangire, el 2n i el 3r al Serengueti, el 4rt al Ngorongoro i el 5é al Manyara.

Comencem pel principi; Tarangire National Parc. No és dels millors parcs de Tanzània, però per començar el safari ja va ser més que suficient! Una de les coses bones va ser que anàvem sols al cotxe! Bé, amb el guia i el cuiner, però el primer i l'últim dia no havíem de compartir l'espai amb ningú més! Això acostuma a ser un luxe... Al parc, forces girafes, dik-diks -el segons antílop més petit del món, uns 35cm-, waterbucks, warthogs, babuïns intentant-nos fotre el dinar, impales, algun bushbuck, ocells varis...res de l'altre món -per mi-, però més que suficient xq l'Anna tingues una primera impressió del què és veure animals salvatges rondant a “sus anchas” per la sabana africana!! Aquella nit ens en vam anar a dormir a un hotelet, senzill, però vam poder dormir en un llit! Estava situat a les portes del parc Manyara, ja en direcció al Ngorongoro i Serengueti.

L'endemà ens vam llevar ben d'hora, teníem una bona tirada fins al Serengueti. Vam esmorzar, i al cap d'una estona van aparèixer els altres dos que ens havien d'acompanyar el propers 2 dies de safari; 2 japonesos -semblaven el Hero Nakamura i l'Ando d'Herois, ja veureu!-, força callats i molt bona gent! Un parell d'hores de cotxe i allà estàvem, a l'entrada de l'incomparable Serengueti! Es podria definir com una explanada sense fi, miris on miris no hi ha res que trenqui la línia de l'horitzó. Bé, només es trenca per algunes petites muntanyetes de pedra, que són pedres que van arribar allà degut a l'explosió del volcà del Ngorongoro, fa uns quants milions d'anys. Amb el Serengueti també van arribar els primers NYUS!!!!!! si amics, desprès de 4 mesos a l'Àfrica, per fi em trobava amb ells:) la migració terrestre més nombrosa del món; milions de nyus, me'n vaig fer un fart! Jo me'ls esperava com una manada immensa, però són la tira de manades enormes de nyus i zebres, desperdigats per tot el parc. Nyus, nyus, més nyus, zebres, més nyus, encara més nyus, és un no parar!! Al principi va ser emocionants veure'ls, però la veritat és que acabes saturat de tant de nyu!! La ruta que vam fer va ser entrar al parc per la porta Sud-Est, i vam anar a acampar a les portes del parc, a l'entrada Nord-Oest, o sigui que vam creuar tot el parc! De camí, vam trobar els nostres primers felins; un grup d'unes 5 lleones ajagudes a l'herba, descansant i espantant mosques, poca cosa més feien...ens van dir que segurament feia poca estona que havien menjat, ja que tot i ser gats estaven de lo més gos!! Va ser impactant, les teníem molt a prop, uns 5-10m, sobre un petit turonet. De tant en tant alguna s'aixecava, s'estirava una mica, i tornava a jaure...quina vida! Una cosa que em va sorprendre és que no hi haguessin més depredadors al parc, amb la quantitat abismal de nyus, zebres i d'altres antílops, tenen menjar per afartar-se'n! Suposo que n'hi ha més dels que m'imagino, el que passa és que no són fàcils de veure, es camuflen molt bé entre l'herba, i encara més ara que comença l'època de pluges i la vegetació és més alta. De camí al lloc d'acampada, més nyus, zebres, impales, altres antílops i els primers elefants!! L'Anna flipava...la veritat és que són uns animals molt majestuosos, i veure'ls pasturant en llibertat prop teu és un espectacle que no té preu. Abans de que es fes fosc, vam arribar al lloc d'acampada. Un lloc macu macu, i el propietari era un penjat de Barcelona!! Portava més de 3 anys vivint allà, li va sortir l'oportunitat de muntar un lodge al Serengueti i no s'ho va pensar 2 vegades...El guia va portar els 2 japonesos a un lodge, i nosaltres ens vam posar a muntar la tenda. A part de que és més barat un safari en tenda que en hotel, també em va semblar molt més autèntic poder acampar al Serengueti i al Ngorongoro que no pas anar a dormir en un llit! Sopar amb el guia, cerveseta, disfrutar del fantàstic cel estrellat africà i a dormir, aquesta vegada en tenda!! ja ho trobava a faltar...

Desprès de la nit al Serengueti, ens esperava un altre dia de cotxe, havíem de tornar a creuar el parc! I el Serengueti no és petit. Tot i això no se'ns va fer pesat, és un parc que per molt que el visitis et pot anar sorprenent cada vegada! De bon dematí vam veure un grup d'impales, que de sobte es van posar a córrer i a fer uns salt increïbles! No vull inventar-me xifres, però feien uns salts que ni a les olimpiades, tant de llarg com d'alt! Per desgràcia el meu teleobjectiu no em va permetre fer fotos amb gaire qualitat, però a baix hi ha la prova! Una mica més endavant vam agafar un altre camí, per no fer exactament el mateix camí de tornada, amb la sort que vam veure un grup de lleones, semi-cadells i un mascle! Un bon grup, tot i que altre vegada allà estaven estirats, apalancats sense fer res! Com a molt, s'aixecaven, s'estiraven i es tornaven a apalancar...quina vida! Vam estar allà una bona estona observant-los, també esperant aviam si el mascle feia alguna cosa, però res, ni tant sols va aixecar el cap! Tot i això, impressionant, només de veure'ls ja t'imagines la potència que han de tenir a l'hora de caçar; una màquina de matar! Per desgràcia no estàvem sols, ens acompanyava una fila d'uns 15 o 20 4x4, una bogeria! A la que es veuen felins s'avisen entre els guies per radio, i en 5 minuts ja està tothom allà. És una pena, però tothom té dret a veure'ls! Una mica més endavant, ens va sorprendre una manada enorme d'elefants; en teníem a banda i banda del camí, pasturant, creuant el camí...fins i tot i havia alguna cria!

Al cap d'una estona, el nostre guia va sentir per la radio sobre la presència d'un lleopard, el felí més difícil de veure. A tota llet, cap allà vam anar, amb l'esperança de por-lo veure. Ja des de lluny es podien veure un munt de cotxes junts, delatant la presència d'alguna cosa important, i cotxes per totes bandes disposats a ajuntar-se a la festa. Vam aconseguir veure'l, tot i que des de bastant lluny. Estava per allà caminant fins que va decidir pujar-se sobre un arbre. Alguna foto de rigor, i vam continuar la ruta, que fins al Ngorongoro encara ens quedava una bona estona. A mig camí, vam parar per dinar; un pícnic que ens havia preparat el cuiner amb el producte estrella: ou dur! Vam acabar fins els ous dels ous...i mira que li havíem dit al cuiner que no calia que ens en poses més -cuinava ous per esmorzar, dinar i sopar, sense exagerar-, però ell tenia predilecció...la veritat és que és un plat important a la cuina africana.

Al capvespre -aquí el capvespre és a les 6 de la tarda- vam arribar al lloc d'acampada del Ngorongoro. Un lloc preciós, amb vistes al cràter. Estava ple de gent i de tendes. Al menjador no s'hi cabia! Vam plantar la tenda i vam fer un tomb per la zona. La sorpresa va ser quan, caminant per allà, vam veure un elefant, a la mateixa zona d'acampada!! Es veu que el llac que hi ha al cràter té l'aigua molt salada, i els elefants pugen fins allà per beure aigüeta fresca. Mantenint les distàncies, ens vam fer unes fotos amb la bèstia darrera. Veure un elefant dins el cotxe impressiona, però veure'l mentre estas passejant, a peu pla i sense cap tanca entre mig, et deixa una mica acollonido! -Des de l'època del Magic Andreu que no senti això d'“acollonido”!-

Per no trencar el ritme, ben d'hora ja estàvem dins el cotxe per baixar cap al cràter, i segons el meu criteri -suposo que per l'Anna també- encara ens faltava el més impressionant del safari! Paisatgísticament, el cràter del Ngorongoro és preciós, sembla un decorat, amb les parets del cràter folrades d'una verda capa de vegetació, enfilant-se cada vegada més verticals! Només per informar, és el cràter tancat -o sigui que amb l'explosió no va perdre cap del seus cantons- més gran del món amb 19km de diàmetre. Es veu que abans de l'explosió era una muntanya més alta que l'Everest! I en quan a fauna, també es l'òstia! Sembla mentida que tots aquests animals s'hagin posat d'acord per viure allà! Waterbucks, bushbucks, rhinoceronts -en vam veure dues parelles, però de moolt lluny-, elefants -que no en vam veure-, xacals, wathogs, nyus, búfals, secretaris -és un ocell-, hornbills -un altre ocell-, un altre ocell que no sé com es diu, molt gran, de colors i amb una cresta groga, hipopòtams, babuïns, i una espècie de mono amb els ous de color blau -vervet monkey- que es va pujar al cotxe plantant-nos cara amb intenció de robar-nos el pícnic!! Tot i això, el més impressionant que vam veure va ser una parella de guepards que va venir en direcció al nostre cotxe, no ens ho creiem!! Va ser un moment de gallina de piel...veiem que s'acostaven, però pensàvem que canviarien de direcció. Ni molt menys, van passar tots dos a uns 3m del cotxe, sense immutar-se de la nostra presència. Tenien la mirada posada a la llunyania, on hi havia un grup d'impales. Podríem haver vist una escena caça -o no- però aquestes coses porten mooolt de temps. I el què encara és més complicat de que passi, és que això ho vam veure nosaltres sols, sense cap altre cotxe al voltant! Havíem vist els 3 felins!! Cosa gens fàcil, a part d'estar uns dies de safari també s'ha de tenir sort per poder veure tant lleons, com guepards i lleopard. L'únic animal que no es pot veure al cràter són les girafes; és un terra massa dur xq hi creixin arbres, i les girafes no poden trobar-hi suficient menjar. Amb els deures fets, vam fer camí cap a la zona del llac Manyara, per passar l'última nit al mateix lloc que la primera. Els japonesos, els vam deixar pel camí xq agafessin un bus de tornada a Arusha.

Solets una altre vegada, l'Anna i jo vam fer l'últim dia de safari. El parc era el Manyara National Parc. És un lloc maco, molt diferent al Serengueti o al Ngorongoro. Molt més verd, amb petits rierols i bàsicament babuïns i altres monos. També vam veure hipopòtams, elefants, girafes i altres, però desprès dels dies espectaculars que havíem passat, tot ens semblava poc...Vam tornar a l'hotelillo per dinar i desprès ens en vam anar cap a Arusha. Cansats, desprès dels dies intensos de safari, vam anar a dormir aviat.

El dia 31, va ser com un dia mes. La veritat és que no teníem la sensació de que fossin dies de Nadal, ni dia de cap d'any. Vam anar a sopar a un lloc guai i tot i que en principi havíem quedat amb un amic d'Arusha per celebrar l'any nou, com si fóssim una parella de iaios ens en vam anar a dormir desprès de sopar!! Ens vam esperar a fer les campanades, que les vam fer enves de raïm -aquí no n'hi ha- amb crispetes!!! jajjaja va tenir gràcia...la qüestió és fer algu, no? I era el més semblant que vam trobar!! Vam sortir al cel-obert ja que sentíem coets, que es van limitar a algun “petardu” que llençava coets sueltos. Sense pena ni glòria, ens en vam anar a dormir abans de la 1! -no li digueu a ningú-.

L'endemà, dia 1, vam agafar un bus direcció a Dar es Salam. Tot el dia al bus -vam trigar poc més de 9 hores, molt millor que el viatge d'anada!-. Nit a Dar i l'endemà ferri cap a Zanzíbar!!!

La 1a foto de l'Anna a l'Àfrica!! esperant el bus