Primers passos

Ahir ja em vaig enfrontar a la realitat; vaig agafar la càmera i la motxilla i vaig començar a caminar pel costat de la carretera cap a un dels centres de la ciutat -aquí el concepte de vorera no existeix, ja veureu-. La veritat és que al principi estava cagat, vaig trigar una bona estona fins arribar a la primera cantonada! Però després vaig agafar un bon ritme i vaig arribar a un carrer on hi havia un mercat a banda i banda; botigues, supers, paradetes al carrer amb fruita, gent cuinant al carrer, una espècie de plaça al costat del riu on hi havia tenderetes on s'hi venia de tot...una mica estressant, però la veritat és que molt bé! Ningú em va intentar encolomar res, com a molt em paraven per preguntar-me com estava i si tot anava bé! Això no passa al nostre món...fins i tot vaig estar com a mitja hora caminant i xerrant amb un tal Obrey; un noi carregat de cuadres que havia pintat i que estava intentant vendre. Ens vam donar el telèfons! Després, de tornada, vaig passar per una plaça que hi ha davant de correus on venen artesania; la tira de figuretes de fusta i alguna feta amb pedra, un munt de teles pintades a ma, la veritat és que algunes moolt currades!! allà si que em vaig agobiar una mica; tothom em venia a buscar perquè anes a la seva parada (parada=mantes al terra) a veure les coses, i segons ells tots ho tenien més baratu que els del costat. Sempre amb un somriure vaig anar visitant casi totes les parades, tot i que no vaig comprar res. De tot això no vaig fer cap foto, no em vaig atrevir! Però de tornada si que vaig fer alguna foto pel carrer i a uns ocells que aquí casi són com els coloms però com a 4 vegades més grans i més macus;