Àrea 25

11/09/10

Bona diada a tots!!! sort de l'Anna q m'ho ha recordat, amb lo desconectat que estic...VISCA CATALUNYA!!!!

Tinc un parell de coses interessants per explicar!!

Ahir a la nit vaig conèixer 2 nois -germans- espanyols; ja tocava! Moolt bona gent! Madrileñus, però des de petits han viscut a Castelldefels!! Però no s'acaba aquí...l'Eduardo (a la foto el de la dreta) fa 2 anys que viu a Vilanova!!!! Encara flipo ara...que és petit el món!! M'havia de trobar un Vilanoví al cul del món!! i a més a més viu a 2 carrers de casa!! Vam estar xerrant quasi fins la 1, explicant-me el viatge que havien fet -Zambia, Mozambique i Malawi-. S'han estat movent fent autoestop a camions, buscant les rutes comercials. Ha de ser una experiència increíble, ja que coneixes molta gent i t'endinses a les profunditats del país, però jo de moment encara m'estic adaptant als saturadísims minibusos! Em van donar algun consell interessant, com fotra'm un all trossejat cada dematí en dejú. Es veu que és un antibiòtic natural, que ajuda a prevenir malalties i amés a més -diuen que l'all no s'expulsa digerint-lo sinó transpirant- serveix com a repelent de mosquits (tranquil·la mama, ho faré servir com a complement, em continuo posant Relec!!). També m'han recomenat que em compri crema de cacauet, que es veu és molt calòrica -m'estic menjant una torradeta i està dolentísim, però m'he d'alimentar...-, fruita -llimones i taronges, que porten vitamina C!- i alguna coseta més que tinc apuntada...Aquest matí ja han marxat, doneu-els-hi records si us els trobeu per Vilanova!!

Per altre banda, aquest matí he anat al banc -ja hi vaig anar ahir però estava tancat, no sé quina festa nacional era-. Ja he tret diners des del caixer; no sé perquè a la guia posa que ti pots estar tot el matí, jo he trigat 5 minuts! Desprès he anat a l'oficina d'immigració per allargar el visat -a l'aeroport o a la frontera només et donen 30 dies-. Una altre vegada la guia no estava massa fina, ja que deia que era gratis i a mi m'han cobrat 5000 kawachas -uns 25€-. Jo ja he protestat ja que al principi creia que m'estaven timant, però m'he llegit un paper a la paret que deia que des de el 2008 s'ha de pagar això per cada mes que s'allarga -la guia que tinc és la primera edició, del Març d'aquest any!-. Tinc visat fins l'11 de Novembre, a partir d'allà ja es veurà. A més a més tinc intenció d'anar al South Luangwa National Park, a Zàmbia, i cada vegada que creues la frontera tens 30 dies més de visat -pagant 55$!-. Tornant de l'oficina he fet un altre camí per anar descobrint la ciutat i he fet alguna foto. Una d'elles del clavegueram -hi ha de tot!-però almenys n'hi ha, però es veu que només aquí Lilongwe. Desprès he anat al super més gran que hi ha a Lilongwe -Nico's Center- per comprar menjar -l'únic lloc on venen alls!-. Ja que tenia temps i poca cosa més a fer, he trucat a l'Aubrey, el noi que vaig conèixer un dels primers dies mentres vagava pel “centre”. Justament estava per allà i hem quedat. L'he convidat a una cerveseta, i desprès m'ha proposat d'anar a casa seva. Al principi no les tenia totes i li he dit que no, però despres he acavat accedint i no me'n he arrepentit! Hem agafat un dels molts minibusos que hi ha per aquí. Una experiència que hauré de repetir sovint, i ja ha estat bé estar acompanyat...el minibus, que és tipo una Nissan Serena atrotinadíssima, no arranca fins que està ple. Ple no vol dir que estiguin ocupades les 9 places que hauríen de ser, ple vol dir que és físicament impossible que hi càpiga ningú més! Deuríem ser unes 20 persones!! jo tenía la sort d'anar assegut, però hi havía gent de peu embutida; tenía un tio de peu davant meu, amb l'esquena arrepenjada al sostre i tota la resta sobre meu! Tenia el seu paquet a 4 dits de la meva cara! Però més val no queixar-se, ja que tampoc serveix de res...”es lo que hay!” i més val acostumar-s'hi ràpid. Mitja hora desprès hem arribat a l'area 25 -aquí no hi ha barris, hi ha àreas, i n'hi ha més de 50!-. Al sortir del “centre” la ciutat es converteix en multitud de “pobles” que s'ajunten, tots al voltant d'alguna de les carreteres que van a la ciutat. Hem baixat del bus i ens hem endinsat pels carrers de terra -com m'agrada aquesta terra vermella!- fins a casa seva. De camí tothom em mirava, fins i tot els gossos semblaven flipar al veure'm!! Els nens, maquísims, es quedaven embobats com si fos el primer blanc que veien. Només havia saludar amb la mà o fer un somriure per ser-ne recompensat amb un altre:) 10 minuts caminant i hem arribat a casa seva. Era de les millors que hi havia per allà, almenys tenia una porta per entrar al recinte! Ell era un dels privilegiats de la zona, ja que tenia una cuina elèctrica amb forn, nevera i fins i tot una tele de pantalla semiplana i home cinema!! També és dels pocs que té estudis, just ha acabat d'estudiar periodisme. Hem anat a comprar menjar a un parell de botiguetes del poble -molt precàries- i ens hem posat a fer el dinar. M'ha fet un plat enorme d'arròs, amb una truita a sobre i acompanyat amb alguna verdura, ceba i tomàquet; boníssim!! Hem xerrat una estona mentre miràvem la tele i m'ha acompanyat a agafar el bus. Abans de marxar li he comprat un dels seus quadres, tot i que no m'agradaven gaire, però almenys per cordialitat ja que s'ha portat molt bé! He tornat sol, i no les tenia totes d'arribar al Mabuya Camp. A mig camí m'han fet baixar corrents per agafar un altre bus; campi qui pugui per poder-se sentar! Li he recordat al nou conductor on anava jo i m'ha dit que cap problema, fins que hem arribat a una mena d'estació -plaça de terra plena de minibusos- on la majoria hem baixat. Li he preguntat al conductor si s'enrecordava o havia d'anar jo, i va el tio i em diu que no te ni idea on és el Mabuya Camp! M'he emprenyat amb ell, li he dit cap a on era i m'ha dit que no anava en aquella direcció, i tot i que estava bastant lluny -uns 4km- l'he enviat a la merda educadament i me'n he anat caminant! A bon ritme xq s'estava fent fosc i no volia caminar de nit per la carretera...he arribat, cansat però sencer! Sort que tinc un bon sentit de l'orientació:) Sento si m'allargo molt, però el blog me'l prenc com un diari, i amb tant de temps i experiències que em queden per endavant d'aquí un temps segur que agrairé tenir-ho tot detallat!

Com veieu, cada dia em llevo sense saber el que l'Àfrica em té preparat:)

Aprofito ara per actualitzar el blog tant com puc xq l'Ernesto i l'Eduardo em van dir que això de tenir wifi -”guaifai”, com s'ha de dir aquí- és un luxe, que ho trobaré en molts pocs llocs de Malawi...:( i els locutoris no se jo si tindran skype i webcam...

Ale ale, me'n vaig a escoltar algun podcast de rac1 que m'he baixat i a dormir! A cuidar-se!!!-mama no pateixis que estic mooolt bé!!-

aquí van algunes foticos!