Zomba & Zomba Plateau

05/10/10

Tal i com m'havien dit, Zomba Plateu és macu macu!! És impressionant el contrast que hi pot haver a Malawi en 50km. Al matí pots estar veient elefants al lloc més sec de Malawi i al cap d'una hora estas a 2000m d'alçada, amb aire fresquet i humit! I si tens cotxe te'n pots anar a dormir a una platja del llac i tot; dia complert! Vaig estar 2 dies a la “ciutat” de Zomba, per tornar a carregar bateries i comprar menjar -a Zomba hi ha les millors verdures de Malawi, tots els Lodges van cap allà a comprar-. Dijous al matí me'n vaig anar cap a la muntanya. La meva intenció en un principi era pujar la muntanya seguint la carretera, caminant. Són uns 8km de pujada -un desnivell d'uns 1.000m- i tot carregat amb lo de sempre i a+a+ el menjar per 4 dies...preveia que moriria a mig camí, i a+a+ no em trobava massa bé. Encostipat dels bons, moquejant tot el dia -a rotllo de paper de wc diari-, i em notava que no tenia gaires forces; vaig decidir agafar un taxi -una pasta per ser Malawi, uns 13€-, però em van deixar a la porta d'on em vaig allotjar. En principi volia plantar la meva tenda com de costum, però ja que no hi era tot he estat 4 nits en una caseta de fusta estupenda!! 8€ la nit:) ja em va anar bé per curar-me l'encostipat i com que en 2 dies era el meu cumple em vaig donar el “gustasu”! Al principi estava preocupat per l'encostipat ja que els primers símptomes de la malària són molt semblants a un encostipat, i al Bushman's Baobab estava ple de mosquits...-cosa que no havia volgut dir fins ara que ja no hi sòc...- però tot va anar cap a millor, i ara ja estic al 100%!! Deuria ser el canvi de temperatura de Liwonde a Zomba. A lo que anava, és al·lucinant que existeixi un lloc com Zomba aquí, ja veureu que a les fotos és tot verd, ple de vegetació, rius, preses...us creuríeu si us dic que és qualsevol lloc del Pirineu que no conegueu!! Els 2 primers dies poca cosa vaig fer, dormir per recuperar-me -no hi ha res que no curin 10h de son- i llegir. Vaig tornar a començar -ja l'havia començat a Barcelona- el llibre “Deconstruiendo a Darwin”; interessantíssim per totes les ments científicament curioses, aquells interessats en l'evolució, biòlegs i d'altres. Una mica espès, i cal llegir-lo a poc a poc, com a mínim jo que no sóc cap expert en genètica!! Però de temps aquí me'n sobra -està molt bé això de que et sobri el temps i de no tenir cap tele ni play, la de coses que es poden fer!-. Mar, a la que torni al pis haurem de tenir converses sobre la teoria de la Margulis, neodarwinisme o les mutacions de la mosca Drosophila:) El divendres a la tarda, que ja em trobava millor, vaig fer una excursió, al costat de la muntanya més alta de l'altiplà. En un principi volia fer el cim més alt ja que m'havien dit que es podia veure la ciutat de Blantyre (a uns 50km) i la muntanya Mulanje (a uns 80). Però ara no és bona època; estem a finals de l'època seca, l'aire no està net, hi ha molta pols i no es pot veure gaire lluny, per tant em vaig quedar a ¾ de camí! Però ja va estar prou bé! Vaig aprofitar per fer sevir els wc d'un hotel de “luju” que hi ha aprop -com s'agraeix sentar-se en una tassa sense haver de patir pels moviments de la fauna que t'observa mentre deixes el regalet!-. Vaig tornar al campament, i al costat de la meva caseta hi havia 2 nois i una noia fent una barbacoa. Salsitxetes, pollastre, cervesetes...els hi vaig dir que en 2 dies era el meu aniversari i que m'agradaria comprar unes birres per compartir amb qui es creues al meu camí el diumenge. Em van dir que no es podia comprar gairebé res a la muntanya, que havia d'anar a Zomba -el que em suposava-, i que si volia m'acompanyaven en cotxe!!! La gent de Malawi és l'ostia!! Aquestes coses és impossible que passin al món “civilitzat”...dit i fet, me'n vaig anar amb la noia a Zomba -Anna no pateixis, era una negra gens atractiva que deuria tenir més de 30 anys i estava casada!-. Vaig comprar la tira de cervesa, que en principi me les volia guardar pel meu cumple, però ens en vam acabar bevent la meitat aquella tarda-nit mentres fèiem la barbacoa. Que menys desprès d'acompanyar-me en cotxe i convidar-me a sopar amb ells!! Com ja he dit la pujada em va costar uns 3000KW!! Va estar molt bé, abaix poso una foto al costat de la barbacoa! Van marxar cap a les 20h, se'n anaven de festa a Zomba. Em van dir que hi anés amb ells, però ja sabeu que això del dancing no és lo meu...

L'endemà vaig fer una altre excursioneta, res en especial, només caminar seguint camins de per allà. Jo quan faig excursions tampoc tinc la necessitat de fer cap cim, si és macu ja en tinc prou d'anar passejant! Vaig tornar al migdia al campament per fer-me el dinar, amb la sorpresa de que estava ple de gent!! Havia estat 2 dies gairebé sol, i al arribar se sentia un xivarri de la ostia; es veu que a l'esplanada on s'acampa estaven fent un partit de cricket de nens!! i clar, tots els pares cridant cada 2 per 3...també vaig veure una tenda aprop de la meva caseta de fusta. Jo estava a fora llegint i va sortir un noi de dins la tenda. Només va caldre dir-li “new neighbours?” i ja vam estar xerrant tota la tarda. Van resultar ser una parella estupenda d'anglesos. Havien estat al mundial de Sudàfrica, i des de llavors que estaven viatjant per Àfrica. Zimbawe, Botswana, Mozambique, Zàmbia i per segona vegada Malawi. Hem van dir que Malawi era el que els hi havia agradat més! Molt bona gent i tens de tot; mar(llac), muntanya, zones seques, humides, planes...o sigui que em reafirmo en la meva bona decisió d'haver escollit Malawi!! La llum va anar mimbant, i els vaig convidar a casa meva! Tot i això no tenia electricitat, només una espelma i la meva llum de per la tenda. Apart del llit (2 llits) tenia una taula, una tauleta un sofà i dues butaques!! O sigui que estàvem de pm!! Escoltant musica del meu portàtil, pel que veig tothom coneix i a tothom li agrada Ben Harper, Jack Johnson o la discografia de Forrest Gum...una bona vetllada!

L'endemà, 03/10/10!! El meu cumple!!!! No va ser un aniversari com qualsevol dels anteriors, però la veritat és que no em puc queixar gens ni mica!! No em va faltar de res!! Ho vaig tenir tot; pastís, espelmes i fins i tot un regal!!! -El meu primer llibre en anglès, aviam que passa- Molt més del que m'hauria pogut imaginar...la meva intenció era posar-me les espelmes que em va donar la mama cadascuna clavada a una meitat d'una taronja, o d'una poma i bufar-les solet a l'habitació...com veieu Àfrica em continua sorprenent gratament dia a dia:) Al matí vam anar a unes “cascades” que es diuen William Falls, m'estava reservant aquesta excursió pel dia del meu cumple!! I tampoc era res de l'altre món, seguint el riu a uns 25 minuts del campament. Jo m'esperava unes cascades com a tal, més o menys espectaculars, però unes cascades!! Però va resultar ser un simple canvi de nivell progressiu del riu, sense cap salt d'aigua...però ja va estar bé!! Vam estar els 3 allà al riu, tot el matí, llegint, xerrant, banyant-nos una mica...Desprès vam tornar al campament a dinar. El menú del dia del meu aniversari es va limitar a arròs i una llauna de mongetes en salsa de tomàquet del Monte Mulanje, bàsic però prou bo!! A la tarda va arribar el torn de les cerveses que tenia reservades pel dia del meu cumple:) La veritat és que vam beure bastant...i no només birra! Cap al vespre, quan es va acabar la birra, van treure una ampolla de vodka que portaven ells!! ole ole!! Com que no teníem res per barrejar-ho, van agafar unes mores que havien comprat -a un noi de la carretera, en trobes per tot arreu- les van posar al foc amb una mica d'aigua i a la mitja hora teníem suc de mora. Van fer que m'agrades el vodka!! Bona combinació!! Abans d'això, a mitja tarda em van sorprendre molt gratament; a l'hotel de luju havien comprat un minipastís -rotllo brioix però amb un gust algu més dolç- hi van posar algunes mores per sobre i suc de mora del que havien fet, hi van posar les 2 espelmes al damunt que m'havien agafat sense adonar-me'n -jo les tenia per allà sobre per enrecordar-me'n de bufar-les en algun moment- i van venir cantant-me el happy birthday:)) no us imagineu la il·lusió que em va fer!!!tu diràs; perdut al mig de l'Àfrica és l'últim que t'esperes...llàstima que no vaig poder cap foto amb la meva càmera, no la tenia allà! Ells si que van fer fotos, espero que me les enviïn per mail!! A l'estona vam entrar a la caseta de fusta per continuar la festa; si es té beguda i música ja es pot considerar una festa, no¿!! No em puc queixar pel dia del meu cumple:) Ni tampoc em puc queixar de la quantitat de bona gent que estic coneixent per aquí, moltes gràcies Elly i Robbie!!!!

Dilluns dia 4 de bon dematí vaig recollir-ho tot, em vaig carregar la motxilla i cap avall que fa baixada! Amb energies renovades vaig decidir prescindir del taxi i baixar la muntanya. Quan havia fet més o menys 1km, me'n vaig enrecordar que m'havia deixat el frontal penjat del capçal del llit -al tenir la mosquitera per sobre no el vaig veure...-vaig tornar cap al campament amb l'esperança de trobar-lo al mateix lloc, però ja havien netejat l'habitació i em van dir que no havien vist res...vaig estar amb la gent d'allà remenant-ho tot; movent el llit, mirant sota el matalàs, enretirant els sofàs...xo res! Total, que estic sense frontal! Tinc el llum de la tenda i una llanterna d'aquestes del Decartón que té una manivela i es carrega, però no dura més de 5 minuts...aviam si demà puc trobar-ne alguna per Blantyre, però si és que la trobo segur que no serà com la Petzl que tenia, compacte, feia molta llum i no gastava res -encara no havia canviat les piles!!- una cosa més de la que aprendre a prescindir...! Desprès d'haver fet 2km de més i cagant-me en tot, vaig tornar ha agafar la carretera cap a Zomba. Jo estava que ja no podia més, i no paraven d'adelantar-me negres -homes, dones i nens- carregant troncs al cap!! Mare de Déu!!! Quina barbaritat, no entenc com poden...i quan dic troncs no són tronquets de mig metro de llarg, són troncs de mig metre de diàmetre i d'uns 2m de llargada!!! Si és que nosaltres ens queixem per gust...a més a més deuria anar per una mica menys de la meitat del camí i un cotxe es va parar. Sense fer autoestop em van dir que si volia baixar en cotxe!! Estupendu!! Evidentment eren gent d'allà, varis cotxes de muzungus -blancs- que havien passat ni m'havien saludat com fa tothom...10 minuts i estàvem abaix!! Em vaig fotre una pizza -a un bar restaurant que es diu Domino!-, em vaig prendre la pastilla de la malària com cada dilluns i vaig anar cap a l'estació de busos per agafar-ne un cap a Blantyre. El cartell del bus deia Zomba-Limbe. Limbe està a 4km de Blantyre, i abans de pujar li vaig preguntar varies vegades al conductor si anava a Blantyre, que jo no volia anar a Limbe com deia el cartell, sinó a Blantyre. Ell em va repetir que si que anava a Blantyre, que seguríssim. Al parar el minibus, evidentment estàvem Limbe...que cabrón!! Em vaig emprenyar amb ell -també evidentment- però ell va fer com qui sent ploure i vaig marxar en busca d'un altre minibus que em portés a Blantyre...al trajecte de Zomba a Limbe vaig conèixer un tio al bus, Richard -em va dir que era policia!-, que em va acompanyar a buscar un bus fins a Blantyre -ell també hi anava- i desprès caminant fins on estic allotjat -no li venia de camí ni per casualitat!-. Suposo que com més temps tens més bona persona et tornes, a la “civilització” sembla que no tenim temps per res més que per nosaltres i per descomptat no podem “perdre” mitja hora del nostre valuós temps ajudant algú altre...ja ho deia jo abans de marxar que tenim moltes coses ha aprendre dels africans!!

Blantyre...doncs avui al matí me'n he anat al centre i la veritat és que poca gràcia té...això si que es pot dir que és una ciutat -almenys he vist un edifici de més de 2 plantes-, hi ha moltes botigues, o sigui que demà espero poder trobar un frontal -man dit on pot ser que en pugui trobar-, tinc electricitat sense talls i és fàcil trobar internet, o sigui que suposo que que hem beneficiaré del que em pot aportar la ciutat un parell de dies més i me'n aniré cap a mulanje; un altre cop a la muntanya!! No se els dies que estaré allà, però al final m'he comprat l'entrada pel Lake of Stars -m'ha costat uns 33€, no 70 com em deien alguns!- o sigui que el divendres de la setmana que ve he d'estar a Mangochi, al costat del llac! El festival el fan en una platja del llac, ja tinc ganes de veure'l!! La gent flipa quan sap que fa un mes que estic a Malawi i encara no he vist el llac, tothom és el 1r que fa!! Aviam si la setmana que ve explico que tal per Mount Mulanje, segur que bé!!

Aquí van les fotos de rigor! Primer unes fotos de la “ciutat” de Zomba -entendreu xq sempre faig servir les cometes- i despres de Zomba Plateu.

Salut, i força al canut!!

PD:Ja tinc frontal!! despres de caminar uns 5km -anar i tornar-, en un centre comercial he trobat un frontal! M'ha costat una pasta, quasi 35€ -quasi el doble que el que tenia!-. Com a recompensa per la caminata m'he fotut una hamburguesa de 3 pisos!! 4€, però portava de tot i més; hamburguesa, enciam, ceba, formatge, pollastre i un ou ferrat a dalt! Me l'he hagut de menjar a trossos...almenys he vist l'únic centre comercial de Malawi! També adjunto foto de l'hamburguesa!

El meu allotjamet a Zomba!

Zomba Plateau

Un estany, i darrera la meva caseta de fusta!

La caseta de fusta

Els "malawos" de la barbacoa

Autorretrat!

El meu dinar d'avui!! Darrera l'hamburguesa hi havia una muntanya de patates...:)