Una de les coses que sempre havia desitjat fer era poder estar al bell mig d'Àfrica amagat en un "hide" observant animals, com veieu ja ho he pogut complir!! Tot ha sortit a pedir de Milhouse, com diria l'Anna:) Dijous a primera hora vaig tornar cap al Bushman's Baobab per poder anar a la reserva de rinoceronts per fer el recompte d'animals. A les 11 estava allà, i cap a les 12 marxàvem cap a la reserva. Només arribar al Mvuu Camp -campament base des d'on anàvem a la reserva, que està al costat- ens vam acoplar a un dels grups. Hi havia 3 amagatalls; waterhole 1, waterhole 3 i waterhole 4 -el nº2 estava sec!-. Vaig anar al nº3, amb el Peter, un senyor d'uns 50 i un guarda armat del parc. Va ser impressionant!! La veritat es que tots els dies ha estat impressionant...Només arribar van venir un grup d'impales i alguna zebra -les meves primeres zebres!-, després elefants, roan antilopes, hartebeest, babuïns, waterbucks, warthdogs, kudus, bushbucks, àligues pescadores, ocells varis -inclòs el lilian's lovebird, maquíssim!-, búfals, elands, antílops sable, duikers, oribis...la osta de bitxos,eh!! i per acabar-ho d'adobar, quan ja era fosc va aparèixer un rinoceront!! tot i que sigui el refugi dels rinoceronts, és complicat veure'ls...la reserva son unes 300 hectàrees -i 10-12 rinoceronts-!! no és precisament com un zoo... El "game acount" comença el dijous, i s'acaba el diumenge a les 15:00. Durant els 3 dies és un no parar; hi ha torns tot el dia i tota la nit, de 10 a 15, de 15 a 20, de 20 a 23, de 23 a 2, de 2 a 5 i de 5 a 10 del dematí! Dijous, divendres i dissabte vaig anar al torn de les 15 fins les 20. A partir de les 18h ja és fosc, però justament es fa aquest cap de setmana xq és lluna plena i es pot veure molt millor el que passa. Tot i això, jo no veia una merda...la gent aquí són molt freakis del tema, i només veure el bulto ja et deien que aquell grup eren bushbucks, quants mascles i quantes femelles, si era el mateix grup que havia vingut feia 2 hores...jo veia ombres que es movien i prou!! I el meu primer rinoceront va ser això, una ombra que es movia -els rinoceronts són molt més actius de nit, de dia gairebé no es mouen ni per beure, i per tant és complicat...- vaig intentar fer alguna foto, tot desesperat, però era impossible, i més amb el meu equip i en les condicions en que està...-després explico com tinc la càmera...-. Passades les 8 estàvem un altre cop al Mvuu Camp; vam fer una birra amb un parell d'amics del Peter i ens en vam anar cap al Bushman's Baobab, ja que allà ens esperaven 3 alemanys que fa mesos que viatgen en moto per Àfrica que també volien venir. Són 30km creuant el parc, més o menys 1hora i mitja. I això va ser una altre cosa interessant que he pogut fer aquests dies; els safaris nocturns estan prohibits a la majoria de parcs!! Però el Peter té via lliure...la nit ens va obsequiar amb una manada d'uns 200 búfals al costat del camí!! Durant més o menys 1km vam anar veient la tira de búfals, il·luminats per la llum de la lluna plena i per un foco especial que el Peter té al cotxe per aquestes ocasions:) impressionant! També ens vam creuar amb algun que altre antílop pel camí...i tot això escoltant Metallica:)
Divendres de bon dematí vam tornar tots cap a la reserva. Vaig fer el mateix horari, però en un altre "waterhole", el nº 4. Dissabte vaig repetir, a la mateixa hora i també al nº 4. Diumenge vaig fer l'últim torn, al dematí, i al nº1, que va ser on vaig veure un rinoceront de dia!! Tot el viatge al camió cap al hide per dins anava pensant; "és l'última oportunitat, tant de bo pugui veure un rinoceront!!" Doncs estàvem mirant un grup d'elefants per l'altre banda del hide, i de sobte un va dir; eh!!! there's a rhino!!! tots ens vam quedar flipant, amb la risa tonta de quan no t'acabes de creure el que veus...queden molt pocs rinoceronts en llibertat en tot el món!! N'hi ha molts més repartits en zoos pel món que els que hi ha salvatges. Per fi vaig poder fer alguna foto al rinoceront, o sigui que tinc proves!! Era una llum molt dura -eren les 13h + o – però el que compta és que li vaig poder fer fotos!! I n'hi ha una en especial que abaix surt el rino, més endarrere surt el grup d'elefants i a sobre en un arbre un àliga pescadora:) Segur que molts de vosaltres deveu estar pensant; "quin pal això d'estar-se cada dia 5h en un hide, gairebé sense poder parlar ni moure's, només mirant per un foradet amb la càmera o amb prismàtics aviam si venen animalillus". Pos no!! jo m'ho he passat pipa...he disfrutat molt!! Tot i que si que reconec que quan es feia fosc hi havia moment que es feia una mica pesat, però compensava! I tant si compensava!! El grup d'elefants que comentava també va tenir la seva gràcia; primer hi havia un elefant amb la pota malament degut a una de les trampes que posen els caçadors furtius -si, n'hi ha per tot el parc i fins i tot dins de la reserva-, el pobre gairebé ni caminava, no es va moure del costat de l'aigua en 2hores...després va arribar un grup d'elefants. Després de beure i tirar-se una mica d'aigua per sobre per refrescar-se van anar a fer una visita a l'elefant xungo -no son gens tontos, veien el que li passava- i després 2 mascles van començar a intimidar-se mútuament; estaven competint per una femella del grup. Se sentien els cops que es donaven ullals contra ullals, tot i que no era molt intens ni continuat...ara et miro fixament, ara t'agafo l'ullal amb la trompa, ara et dono un cop de cap...no hi va haver sang! I entre cop i cop anaven acariciant la femella amb la trompa, fins i tot un se la va intentar muntar!! Però ella no es va deixar. Era tot tant entretingut que gairebé ni ens adonem del rinoceront!
Com sempre, a baix us deixo algunes fotos que he pogut fer -us poso la foto amb el nom de cada bitxo xq a partir d'ara sapigueu de que us parlu!-. No són la ostia -tot i que alguna està força bé-, però tenint en compte les circumstàncies n'estic molt orgullós! Les circumstàncies són que l'objectiu que feia servir tota l'estona, el tele, va de mal en pitjor. Al principi em donava l'error99 que ja havia comentat. He descobert que si faig les fotos amb el diafragma obert al màxim -de 4 a 5.6, depenent del zoom- no em dona l'error. Això vol dir que la distància focal que tinc és molt reduïda -la mínima possible- i en conseqüència el que queda enfocat és molt poc. A més a més, ja fa uns dies que tampoc em funciona l'autofocus de l'objectiu, i per tant sempre el faig manualment –amb el diafragma obert al màxim és molt fàcil que s'en vagi l'enfoc...-. Algú que en sàpiga una mica de foto em diria; tampoc n'hi ha per tant! Només cal que posis el mode AV amb el diafragma al mínim i la càmera ja et calcula la velocitat. Tant de bo!! Imagineu-vos si està xungo l'objectiu que tampoc fa bé el càlcul de la llum, i si faig servir el AV em fa TOTES les fotos mooolt sobre exposades, però molt!! Per tant ja fa dies que només faig fotos amb el mode manual i amb el foco manual...i els animals no és que estiguin allà esperant a que ho tinguis tot ben calibrat per fer la foto en condicions!!! El tema s'ha de fer ràpid!! Si més no em serveix per aprendre'n més, que sempre va bé!! Tot i això, evidentment he perdut alguna foto...:( però he de disfrutar de les que he fet -que en són la tira- i no lamentar-me de les que no he pogut fer!! -sentir-me afortunat del que tinc i no desgraciat pel que no tinc és una de les primeres coses que s'aprenen en un viatge així...-
La veritat és que jo mai m'he considerat una persona especialment afortunada en alguns aspectes -si una cosa em pot sortir malament, segurament em sortirà malament- però sembla que el destí m'estava acumulant tota la sort d'aquests últims anys per aquestes últimes 2 setmanes:) quina sort haver conegut al Peter a uns 200Km d'aquí, al Mabuya Camp, un lloc on ell no havia anat mai -fa 5 anys que viu a Malawi- i hi va anar de casualitat; amb la seva parella van agafar un bus des de South Africa a Blantyre. Quan el bus va parar els hi van dir que estaven a Lilongwe, que ho sentien però que el bus es quedava allà!! 'cause this is africa...llavors van anar al Mabuya Camp per una nit. A les 36h de conèixe'l hem vaig plantar a Liwonde; després del que m'havia explicat jo necessitava veure-ho allò! I la meva intenció al principi era anar al Mvuu Camp...me'n alegro d'haver-li fet cas!! la sort del viatger,no?!
Després d'aquest cap de setmana intens, ara estic a Zomba una altre vegada. Estic allotjat al lloc més barato de la ciutat, cosa que es fa evident per la fauna amb qui comparteixo habitació; he canviat els elefants i hipopòtams per llangardaixos, mosques, aranyes, escarabats, polilles i alguna cosa més que no se que és...almenys dormiré en un llit per 3ª nit des de que estic a Malawi i amb mosquitera! Demà actualitzaré el blog -si m'esteu llegint és que ja està fet!- i dijous aniré cap al "Zomba Plateu", l'altiplà de Zomba. Pel que diuen és macu macu; res a veure amb Liwonde! Aigua per tot arreu, cascades, boscos...aviam si és veritat, xq la calor que fa aquí m'està matant!! Xq us en feu una idea, l'altre dia vaig anar a la tenda sobre les 11 del dematí ha agafar no se què i unes espelmes que tinc me l'avien "liao parda"...estaven completament desfetes!!! amb cera desparramada per allà la tenda...normalment la cera fosa si la toques amb els dits es refreda i es solidifica als dits. Aquí no, la toques i continua desfeta...almenys és més fàcil recollir-la!! Aquí estic prescindint de gairebé tot, l'únic "caprici" que em dono és compra-me aigua sempre que em ve de gust!! Bueno va, i alguna cerveseta també!!:) No recordo si ja ho vaig explicar, però imagineu-vos si tot això és "espartano" que tot i que estic a la ciutat ara mateix estem sense llum -els 3 dies de la setmana passada que hi vaig estar també vam estar sense llum en varis moments...- farà com 1hora i mitja que ha marxat! Sort que tinc una mica de bateria al portàtil per anar escrivint, però ja se m'acaba:( Tot i això tampoc em queixaré; estic a l'habitació amb la llum que em fa la pantalla del portàtil i la d'una trista espelma, tot i que d'aquesta noto més la calor que desprèn que no pas la llum que m'aporta...i escoltant Los Manolos!!! He posat música xq fa estona -1h?- que sento el capellà de l'església del costat cridant com un desesperat, com si estigues posseït...em posa nerviós!! A més a més, a l'església deuen tenir un generador xq està fent l'espectacle amb micro, i de tant en tant s'acopla, però a ell li dona igual, continua cridant sense ni respirar!! Em recorda a una vegada que vaig anar a la llotja de Vilanova durant la subasta del peix i hi havia un tio que anava cantant tots els preus de les caixes de peix que anaven passant per les cintes, sense parar, a tota llet i cridant! Doncs pitjor! Llàstima de no tenir un micro per gravar-ho!!
Després de tot això, avui m'he despedit del Peter i la Mareska, el meu viatge continua! Estava molt bé allà però també tinc ganes de continuar descobrint Malawi. Em sap greu xq no he pogut expressar en anglès totes les emocions que he tingut aquests dies -he fet servir molt/massa l'amazing, l'incredible i l'unbelievable...!!- ni li he pogut agrair com cal tot el que el Peter ha fet per mi sense conèixem de res, i tot per la patilla!! L'únic que he pogut fer per ell -a part de pagar-li un dia la gasolina, que menys- ha estat donar-li un llibre que em vaig portar per poder seguir els rastres dels animals, amb fotos de la caca de cadascun, la mida, la mida de les petjades i algunes coses curioses més. Jo ja en tinc prou amb l'altre que tinc amb explicacions de la majoria d'animals que he vist i molts altres! Amb lo freaki que és dels animals ja li ha fet gracia! Potser quan torni a pujar en direcció cap al llac em torno a passar uns dies pel Bushman's Baobab, però no se sap mai si ens tornarem a veure...o potser ens veiem al "Lake of Stars", un festival de música que fan al llac el cap de setmana del 16 i 17 d'octubre. Música africana i de tot una mica, però l'entrada són uns 60$ i a mi això dels festivals de música tampoc és que m'apassioni, però la veritat és que podria estar bé!! Ja es veurà...Així doncs, propera parada Zomba Plateu!! Aviam que tal em va per allà dalt!!
Ingan doncs, a disfrutar!
Roan Antelope + zebra
antilop sable
roan antelop
































que mono l'elefantet!!!!! xulissimes les fotos!! m'alegro de veure q va tan bé! sort aventurer!!!
ResponEliminaMireia
Hola Guillem, som la família Cabutí Ferrer, la teva història és alucinant i flipant a la vegada XD (paraules textuals del Pau), hem llegit les aventures com si fos una novela i estavem envadalits. Les fotos són molt guaxis (paraules textuals del Jan). T'anirem seguint cada setmana, farem reunió familiar, un llegeix per a tots.
ResponEliminaUna abraçada de tots.
ei crack, felicitats!
ResponEliminaQuina enveja tio!
em mola molt el teu bloc i les teves fotos.
Una abraçada
imma!! sento contestar a aquestes alsades,pero no havi a vist el comentari!! que guai que us agadi el meu blog! em fa molta ilusio q us poseu de tant en tant en comunitat a llegirlo. Si vosaltres disfruteu llegint-lo, imagineuvos jo vivint-ho...ja us explicare mes detalls quan torni!! petons a tots!!!
ResponEliminaei TheBeat!! moltes gracies, men alegro q t'agradi el meu blog! es tot un "logru" amb la conexio africana...
ResponEliminanomes una pregunta...qui ets?!! :p
salut!