Liwonde National Park i Rodalies

Desprès d’uns quants dies d’absència, torno a ser aquí I amoltes coses per explicar!!!

Com vaig dir, he estat quasi una setmana al Liwonde National Park:) però retrocedim una mica…el pitjor de tot va ser el viatge en bus des de Lilongwe fins al Bushman’s Baobab!! Dimecres a les 7.45 estava a l’estació d’autobús de Lilongwe. A les 8.10 estava dins el bus, i va marxar passades les 10!!! Però és lo que hi ha; el bus marxa quan esta ple, si no estas dins per molt q hagis pagat el tio marxa, i com abans pugis al bus millor lloc podràs tenir. Tot i estar aviat dins el bus, el viatge va ser molt xungo!! La distancia entre seients no era suficient per les meves cames,els genolls hem tocaven al seient de davant, tampoc les podia posar en diagonal ja que el bus anava plenissim; tots els seients plens, la gent amb la tira de coses –cistells enormes de “mimbre”, galledes, bosses, farcells amb ves a saber que, caixes...- Jo portava la càmera, portàtil i algu de menjar amb mi -i el passaport-, i tota la resta a la motxilla, que la van posar a baix de tot de la muntanya de coses que hi havia a la primera fila de seients –es lo dolent d’arribar dels primers, q lo teu queda abaix-. El passadís ple de gent, no hi cabia ningú més!! I així 5 hores –el conductor em va dir que eren unes 3hores...-. Al arribar al poble de Liwonde, vaig menjar alguna cosa del q portava i vaig anar a buscar una bici-taxi!! Mare de Deu!!! 1,5h a la part de darrera d’una bici de passeig, el primer tros asfaltat i desprès ja per camins!! 8km!!! encara tinc el cul adolorit...penseu q portava la càmera i la motxilla petita davant, i darrera la pedazo motxilla amb tenda inclosa...això a les 15.30, amb tot el solano....per sort vam arribar sans i estalvis, i al tio l’hi vaig pagar el doble del que haviem negociat al principi, ja que hem va semblar inhumà; si jo estava rebentat, ell que havia de pedalar no m’ho vull ni imaginar!!! 1000kw=menys de 5E. Vaig plantar la tenda, en el terra mes dur que mai he vist -se'm va doblegar alguna piqueta especial per terres durs-, i just estava caminant cap a la zona on hi ha el menjador i el “livingroom” (porxos amb sostre de palla i sense parets) i em vaig trobar el Peter, el tio que vaig conèixer a Lilongwe. Ens vam saludar, em va portar una cerveseta fresca made in Malawi –kuche kuche, 1€ 0,5L!- i em va dir que els elefants rondaven per allà. Vam anar amb la Mareska -la seva novia, els 2 son de sudafrica- i algun inquilinu més cap a la zona del riu. Ja era bastant fosc, i nomes els vaig poder sentir i veure alguna ombra...però ja va ser la ostia!! El meu primer contacte amb la fauna salvatge africana!! Feliç i content me’n vaig anar a sopar, amb ells ja que era el meu primer dia, havia dormit poc xq aquella nit havia estat carregant bateries fins tard –càmera, portàtil, mòbil- i havia estat un dia esgotador...15$ el sopar, però boníssim i abundant; primer plat, una especie d’amanida rara amb pa fregit i coses extranyes- i desprès un bufet lliure amb brócoli amb bexamel i gratinat, pastanaga i mongeta verda, patates al forn, i una especie de tall rodo bonissim amb una salseta estupenda. Vaig repetir i tot!! S’avien d’amortitzar els 15$...Desprès de sopar, xerrar una mica amb la gent que hi havia allà allotjada i a dormir. A dormir aviat ja que a les 6 es de nit, sobre les 7 es sopa, i com que no hi ha electricitat poca cosa mes es pot fer desprès...cap a les 9 a la tenda, llegir una mica i a dormir!! Deu ni do el que he escrit i nomes he explicat el primer dia!!

El campament organitza safaris en 4x4 i en canoa pel riu Shire per 20$. Com que el Peter ja veia el plan auster que portava jo, em va dir que si nomes volia fer una de les dues coses, que tries el safari en canoa, ja que et pots acostar mes a alguns animals i es molt mes calmat, amb un sentiment de pau...però el safari en canoa no el vaig fer fins el 3r dia, a la tarda. El segon dia, a mig matí, jo estava per allà -sobre les 11- i el Peter em va venir a buscar. Em va dir que se'n anava al Parc amb un del personal que treballa allà xq necessitava coses que tenia a l'antic campament -Fins fa 2 mesos el tenien dins el parc, es deia Chinguni Hills, pero es veu que despres de la tira d'anys el govern no els hi ha allargat la llicència i han hagut de marxar...pero weno, han marxat a 5 minuts de la porta del parc, a l'altre banda del riu. L'hi van comprar un terreny enorme al gefe de la zona per 150$...i allà s'estan muntant un altre campament!- i que si volia anar-hi. Evidentment m'hi vaig apuntar!! Estava apunt d'entrar al meu primer Parc Natural Africà -no parc natural del garraf, no, Liwonde Natural Parc-!! Com que el Peter fa anys que treballa allà, no ens van fer ni pagar els 5$ que costa l'entrada al pac:) Vam anar cap a l'antic campament i vam deixar el currante xq anes fent coses; el Peter i jo vam tornar enrera i ens en vam anar cap a la vora del riu -no us imagineu un riuet, sembla més un llac q un riu, fins i tot costa veure l'altre banda!-. El tio em va fer un safari privat!!! El meu primer safari i només estavem un colega i jo!! I a més a més el Liwonde National Park no està gens massificat; no vam veure cap altre cotxe en les 2h que vam estar per allà! A mida que ens apropàvem al riu la fauna anava apareixent; babuins, wathogs, impalas, bushbucks, waterbucks, kudus, antílop sable, hipopotams, varies manades d'elefants -una d'uns 30 aexemplars!- i alguna cosa més, com ara la tira d'ocells!! No em se els noms en català de la majoria de bitxos, osigui que si voleu saber el q són, google images! La majoria son antílops. Va ser una experiència que no oblidaré mai, ell, jo, i la tira d'animals salvatges; impressionant!! Gairebé no vaig fer fotos; preferia gaudir del moment, i a més a més la llum no era la més adecuada...vam tornar a buscar el currante i ens en vam anar al campament. L'hi vaig agraïr 30 vegades al Peter que m'hagués fet aquell safari!!! Al arribar, em vaig posar a fer el foc per fer-me el dinar -m'he passat 5 dies menjant quasi únicament espaguetis i arròs; amb tomàquet, amb ceba, amb all...ah! I un dia amb mongetes del monte mulanje! Una llauna q em vaig portar-.

L'endemà al matí, després d'esmorzar, vaig agafar la càmera i me'n vaig anar a voltar. Vaig arribar fins a unes “cases” que es veuen de camí al campament. No es pot dir ni que sigui un poblat, ja que n’hi ha 2 aquí, 3 allà, 1 a l’altre banda...vaig estar fent unes fotos per les rodalies fins que em vaig atrevir a anar directament a una de les cases on hi havia gent. Era impossible entendre’s; ells no parlen anglès, ni tant sols parlen Chichewa en fluidesa -jo se 3 paraules- sinó que parlen Yao, una altre branca del Bantu –com el Chichewa- però amb molts menys parlants i només al sud de Malawi. Es va fer el que es va poder, i els hi vaig poder fer algunes fotos interessants...ells flipaven quan els hi ensenyava les fotos a la pantalla de la càmera!! no ho acabaven d’entendre em sembla a mi...m'ha costat molt trobar-ho –a Zomba-, però al final he aconseguit que em revelessin les fotos que els hi vaig fer...uns baixos d'una casa on tenien un ordinador super vell i una impresora força bona tenint en compte on estic! suposo que els hi fara gracia tenir-les!! No era la millor hora per fer fotos guais -eren sobre les 11 i aqui el sol ja pica més a les 11 que a les 14 a la platja de Vilanova en ple mes d’Agost!-. De tornada vaig trobar un baobab enorme ha que havia caigut la nit anterior, tambe te la seva foto! Uns 2.000anys de vida i justament havia de caure quan jo estava alla:) Que es noti que estem a la estacio ventosa! A la tarda vaig fer el safari en canoa, o més ben dit, ho vam intentar! Vam avançar una mica pels aiguamolls; molt complicat de moure's-hi ja que hi havia molta planta aquàtica, com veureu a les fotos. Als 20minuts d’avançar –el safari dura unes 2,5h- vam haver de fer marxa enrere xq els elefants havien decidit que el millor lloc per fer un bany durant a aquella hora era justament per l’únic lloc on es pot accedir al riu des del campament. Ens vam esperar uns 30min, aviam si es movien, però ells estaven estupendament allà i no ho van fer. Aquí ells son els gefes, i com a tals ells prenen les decisions, les seves i a vegades les teves!! i almenys jo no gosaré contradir un elefant...Vam tornar al campament, i vam deixar el safari en canoa per l’endemà a la tarda, amb la posta de sol. Tot i això de camí vam poder veure un cocodril!

A mig matí de l'endemà, el Peter em va tornar a dir que si volia acompanyar-lo al Parc, aquesta vegada amb 2 Kuche Kuche:) Un altre vegada, impressionant!!! Vam fer una altra ruta i em va portar a veure 2 baobabs interessants; el primer, enorme, a uns 2,5m tenia un forat al tronc. Em va dir que hi pugés i mirés a dins. Hi havia varis ossos humans, fins i tot un crani!! Em va explicar que fa uns 50 anys hi van fotre varis malalts de lepra dins i ho van tancar amb una pedra...que xungo!! Després vam anar a veure l'altre baobab; gegant!! El més gran de Malawi, que es calcula que té uns 3.500 anys!! Té un perímetre de 36 metres...a baix hi ha una foto; veureu que en primer terme hi ha el cotxe del Peter, i darrera el Baobab. Si us hi fixeu, veureu que als peus del baobab esta el Peter, casi ni es veu!! Vam continuar la ruta, cap al riu a veure animalillus i vam tornar al campament. A la tarda vam fer el safari en canoa. Aquesta vegada no vam veure els elefants, i vam poder anar cap al riu tranquil·lament! Un cop al riu, hipopòtams a punta pala, i vaig poder veure tots els animals que havía vist amb el Peter però des d'una altre perspectiva. Va estar força bé, tot molt tranquil, ja veureu les fotos!

Ah! no he explicat una cosa...la segona nit, sobre les 22h anava tot sol cap a la tenda -sóc el que dorm més apartat del centre del campament, a la primera línia-, i vaig sentir sorolls, jo estava a uns 25m de la tenda. Al principi creia que era gent, però vaig sentir com es trencaven branques d'arbres -o arbres?- cosa que hem va fer pensar que potser no era gent...clar que no!! Estava cagat!! Vaig mirar al voltant amb el frontal, però no vaig veure res. Hem vaig quedar de peu, en silenci, quiet -agarrotat!-, escoltant el que feien. Eren elefants!! I hauria preferit veure'ls, us garanteixo que si només els sents però no els veus és pitjor; saps que estan aprop però no saps on!! M'hi vaig estar uns 5minuts, el temps suficient per acumular els collons per arribar a la tenda!! Vaig arribar, m'hi vaig fotre corrents, intentant no fer soroll em vaig posar sota la mosquitera i així m'hi vaig quedar; dins la tenda, en tensió, escoltant els elefants com passaven pel costat de la meva tenda, per davant, per darrera, ara menjo aquí, ara trenco aquesta branca...fins i tot els sentia respirar!!! Mare de Déu, estava acollonit!!! Van estar més o menys una hora rondant per les rodalies de la meva tenda, fins que al final hem vaig quedar adormit i em vaig llevar l'endemà sa i estalvi:) sort que ja m'havien avisat d'això els del campament i havia guardat tot el menjar a una nevera que hi ha al bar -tota l'electricitat que tenen, d'un generador d'aquests petit, la fan servir per les neveres, no en tenen per res més-.

El diumenge va ser un dia de relax; llegir, xerrar amb la gent que anava marxant i arribant; tothom venia per una o dues nits com a molt, jo quasi que ja era com una persona més de l'staff:) Fer-me el dinar, a la tarda anar a veure els elefants, que estaven molt a prop del campament, per la banda del riu, i vaig tornar a sopar amb ells, per menjar bé i xq poguessin fer una mica de caixa amb mi, ja que era l'únic que anava amb la meva tenda -que és lo més baratu, 7,5$ la nit, dormitoris 15, cabanya 20 i tenda guai d'ells 45- i amés a més no consumia ni menjar! Només aigua! Li costava més a la majoria estar-s'hi 2 dies que jo 5 o 6! En total vaig pagar 100€ tenint en compte que només els 2 sopar i el safari en canoa ja en són 50! A baix hi ha un autoretrat que hem vaig fer l'ultima nit al campament, jo sol escrivint davant del foc, escoltant un concert que ens oferien els gecos, granotes normals, granotes toro -amb un CROA CROA per flipar-, ocells i hipopotams:)

L'endemà al matí -dilluns- vaig anar cap a Zomba, la ciutat més important del sud després de Blantyre i Limbe -que en 2 dues però estan juntes-. Vaig venir només per poder carregar bateries de la càmera, mòbil i portàtil -tot i els continus talls de llum-. Tamb’e vaig venir per poder mirar per internet que es el Error99 que hem dona la camera amb el teleobjectiu; putada! El que vol dir es que la camara te un error pero no sap quin…m’estic baixant les ultimes actualitzacions del Firmware de la camera, aviam si aixo ho arregla, pero pel que he pogut llegit en foros el mes provable es que aixo no tingui solucio;( Si ha algu li sobra un 70-300 i esta per Malawi, que avisi!! La veritat és que és una ciutat que m'ha decepcionat bastant, bàsicament xq no té res! Aquí a la que tenen 4 carrers asfaltats ja en diuen ciutat...i això que va ser la capital de Malawi des del 1891 fins als anys 70! La carretera creua la ciutat per la meitat, i a una banda de la carretera hi ha 3 carrers, la mesquita i una església bastant cutre -la mesquita tampoc és res de l'altre món, no es pot comparar a la de Lilongwe-, un mercat atapeït, bancs, algun super per comprar menjar i cibercafés on he pogut actualitzar tot això! Estic allotjat al hostal més cutre de la ciutat; les dutxes fan una pudor a peste -com diria l'Olivia:)- molt desagradable -creieu-me, el meu sentit de l'olfacte és lamentable, i si per mi fa molta pudor és que realment és veritat. Les habitacions no tenen més que un llit amb mosquitera -plena de forats, el primer dia em vaig dedicar a tapar-los tots amb una cinta que vaig comprar-. Imagineu-vos si el lloc és cutre que quan vaig arribar a l'habitació amb la recepcionista hi havia 2 dones fent la siesta al meu llit!!! es van aixecar i van marxar rient...és el que hi ha, per 4€ la nit no es pot demanar res més!! Per dormir vaig fer servir el meu sac-llençol de seda, que m'està sent molt útil! A Liwonde feia una calor insoportable -algun moment que havia entrat a la tenda durant el dia, les espelmes que tinc tenien la cera desfeta!!- He estat 3 dies; avui és dimecres i demà dijous al dematí ja me'n torno al Bushman's Baobab. Hi torno, xq el Peter em va explicar que 1 vegada a l'any es fa un recompte dels animals del parc; es va al refugi dels rinoceronts, l'únic lloc del parc on n'hi ha i tancat als turistes. Allà hi ha varis amagatalls ben camuflats, i el tema és que t'hi estas hores a dins, sense dir res, amb els ulls ben oberts per fer el recompte i amb la càmera a les mans per fer fotos amb els animals ben aprop:) pot ser increïble!! A més a més es veu que hi van fotògrafs dels de veritat, rotllo National Geographic o similars, per lo que potser puc conèixer gent interessant i tenir algun contacte guai...aviam que tal va!! Estic nerviós...:)

I bàsicament això ha estat la meva última setmana!! Han estat uns dies molt intensos, i com veieu el Peter s'ha portat moooolt bé amb mi...bona gent per Malawi!!!

Pel que estic veient al blog, les fotos es veuen en una qualitat lamentable...en quant a colors encara, però la definició és pèssima!! al meu portàtil es veuen molt millor!! no se si a vosaltres també us passa o és una altre conseqüència de la connexió megalenta que tinc aquí;(

Jo soc un persona que hem costa sorprendre’m, però amb el poc temps que porto aquí és un no parar!! Cada 3 x 4 flipo amb alguna cosa…l’estat dels busos, la quantitat de gent que hi va, lo precari i lo poc que tenen molts dels q viuen aqui, que al super venguin rotllos de paper de wc sueltos, fanta sabor tropical, els animals, les plantes, la bondat de la gent –de moment!-, la quantitat de gent occidental de + de 60 anys que fa voluntariats aquí durant mesos, l’aigua marro q beuen molts, lo seca que esta la terra, que als supers venguin perruques (moltes dones en porten!!), que la major part de la gent no ha estat mai a cap parc natural (unes hores de safari per persona costa més que el menjar d’una família sencera un mes), el peix assecat al sol que mengen -quina pudor feia el mercat-, les misses -ahir vaig anar a una església qua hi ha al costat d'on dormo i el capellà semblava més aviat un showman!-,.........

Com veieu tot continua anant mooolt bé per terres africanes, espero que pel primer mòn també!! Petons a tots i totes, petits i grans!!!!

guillem